La salut intestinal es deu, en gran part, a la microbiota intestinal o flora intestinal. Tenim més de 100 bilions de bacteris amb funcions específiques encarregades del bon funcionament del nostre organisme i de la nostra salut intestinal.
Quin paper juguen els probiòtics i prebiòtics?
Els probiòtics són bacteris vius dels aliments que, quan es consumeixen en quantitats adequades, produeixen un benefici per a la salut de l’hoste.
Els prebiòtics són compostos no digeribles que actuen com a substrat per als microorganismes intestinals. Els efectes beneficiosos per a l’hoste dependran de la composició que generin i l’activitat que desenvolupen els compostos metabolitzats per aquests microorganismes. Majoritàriament es troben en vegetals com l’all, ceba, carxofes, espàrrecs i porros, fruites com el plàtan, caqui o síndria, el blat, la civada i altres cereals, els llegums com cigrons, mongeta blanca o soja, entre d’altres.
Què són els aliments fermentats?
Els aliments i begudes fermentats van ser els primers aliments processats que van consumir els humans. Aquests faciliten la digestió i absorció dels nutrients. Els mateixos microorganismes ajuden a crear un ambient idoni per a la microbiota beneficiosa. Cada vegada hi ha més evidència científica del paper que juguen els aliments fermentats en la nostra salut. A múltiples estudis s’ha descrit una relació inversa entre el consum de fermentats i el risc de desenvolupar diabetis, obesitat, malaltia cardiovascular, hipertensió, entre d’altres patologies.
Són aliments o begudes que s’han obtingut mitjançant un creixement bacterià controlat i conversions enzimàtiques de components dels aliments. No tots els aliments fermentats contenen organismes vius. La cervesa i el vi, per exemple, se sotmeten a processos que eliminen els organismes que han permès la fermentació. En el pa, a causa del tractament amb calor, també es desactiven els organismes. És a dir, que un aliment fermentat no és necessàriament un aliment ric en probiòtics.
Alguns exemples d’aliments fermentats recomanables es presenten a continuació:
Iogurt: És l’aliment fermentat més conegut comunament a la nostra cultura. S’obté a través de la fermentació bacteriana de la llet. Els bacteris que conté principalment són Lactobacillus bulgaricus i Streptococcus thermophilus. A més, hi ha alguns iogurts als que li afegeixen alguns tipus de bifidobacteris, encara que no tots els ceps són iguals.
Quefir: És un producte lacti produït per la fermentació conjunta de bacteris i fongs. Els grànuls de quefir tenen un aspecte similar al de la coliflor però són més tous i gelatinosos. Hi ha dos tipus de quefir: d’aigua i de llet. El més comú és el de llet, més semblant al iogurt, encara que amb un toc més àcid. El quefir d’aigua, similar a aigua carbonatada, és apte per a vegans. Ja és conegut el consum de quefir a través de l’elaboració domèstica mitjançant nòduls de quefir comprats o regalats que creixen progressivament.
Tempeh: És soja fermentada amb textura similar a la d’un torró. És una font de proteïna vegetal interessant, sobretot, en la població vegetariana. Es pot trobar fresc per cuinar o macerat.
Xucrut: Es produeix de la fermentació de la col o col blanca. És una preparació típica de països de centre-europa i s’empra com a guarnició en els plats. És una font de vitamina C i d’antioxidants.
Kombucha: És un te fermentat de sabor àcid originari de la Xina. La fermentació làctia produeix àcids, que donen aquest sabor tan característic. Se sol fer amb te vermell, encara que també amb te negre o verd. Es pot prendre diluït en aigua perquè no sigui tan àcid. Per mantenir l’efecte del fermentat no s’ha de pasteuritzar, és a dir sotmetre al producte a un procés d’escalfament a altes temperatures.
Tot i que la salut intestinal depengui de molts factors com la presa d’antibiòtics, patologies digestives, estrès, contaminació de l’entorn, entre d’altres, la dieta també juga un paper fonamental en la salut intestinal. Per això, t’animem a cuidar la teva alimentació. La nostra recomanació és potenciar els aliments amb elevat contingut prebiòtic i probiòtic.
I tu, com cuides la teva microbiota?