La vitamina B12 (cobalamina), és necessària en la formació i en la maduració dels glòbuls vermells (eritròcits), i en la síntesi de l’ADN (àcid desoxiribonucleic), que és el material genètic de les cèl·lules. La vitamina B12 també és necessària per al funcionament normal dels nervis. L’organisme no és capaç de sintetitzar-la i ha d’obtenir-la de la dieta, principalment d’aliments d’origen animal (carn, ous, peix, llet i derivats).
Aquesta vitamina s’absorbeix en la part final de l’intestí prim (ili) i per a la seva absorció és imprescindible que s’uneixi a un compost fabricat en l’estómac anomenat factor intrínsec. Per tant, la vitamina B12 en arribar a l’estómac s’uneix al factor intrínsec i s’absorbeixen junts al final de l’intestí.
Els requeriments diaris de vitamina B12 són aproximadament de 2.4 µg, aportats de sobres en una dieta equilibrada. A diferència de gairebé totes les altres vitamines, la B12 s’emmagatzema en grans quantitats, sobretot en el fetge, fins que és requerida per l’organisme. Si es deixa de consumir, els dipòsits en l’organisme poden durar molts anys.
Segons estudis la prevalença del dèficit de Vitamina B12 és similar en majors i menors de 65 anys.
Quines són les causes del dèficit de Vitamina B12?
Les principals causes de deficiència de vitamina B12 es poden dividir en 2 grups:
Consum insuficient
Existeix dèficit de vitamina B12 quan no es consumeix cap producte d’origen animal. La manca de vitamina B12 és el principal risc dels vegetarians i vegans. Estudis detecten que fins al 60% dels vegetarians estrictes pateixen aquesta manca.
Absorció inadequada
Malalties de l’estómac: Gastritis crònica atròfica (en relació o no amb Helicobacter Pilory), absència parcial o total d’estómac a conseqüència d’alguna operació quirúrgica prèvia.
Malalties de l’intestí: Diverses malalties intestinals poden dificultar o impedir l’absorció de vitamina B12, com la malaltia de Crohn, reseccions d’intestí, fístules, infeccions per paràsits, malaltia inflamatòria intestinal que afecta l’última porció de l’intestí prim.
Anèmia perniciosa.
La malaltia Celíaca.
Pancreatitis crónica.
Cirurgia Bariàtrica per a baixar de pes.
Medicaments com els antiàcids (omeprazol) i la metformina que s’utilitza per a tractar la diabetis.
Què sentiré si tinc dèficit de Vitamina B 12?
La majoria de deficiències de vitamina B12 no produeixen símptomes i, o bé no es diagnostiquen, o són una troballa casual en fer-se una anàlisi per qualsevol altre motiu. En casos més severs es pot trobar:
Anèmia megaloblàstica. Es caracteritza per una grandària molt gran dels glòbuls vermells, els símptomes són els mateixos als de qualsevol mena d’anèmia.
Alteracions en els nervis perifèrics (polineuropatia) caracteritzada per formigueig, endormiscament, alteracions en la sensibilitat o dolor en dits de mans o peus, a les mans o a les cames. Si és pronunciada a vegades pot produir dificultats per a caminar.
Inflamació de la mucosa oral, llengua i llavis (glositis, queilitis).
Alteracions en el comportament, com a oblit fàcil, irritabilitat, canvi del caràcter, que poden fins i tot portar a una forma de demència.
Com es diagnostica el Dèficit de Vitamina B12?
Per al diagnòstic necessitem una analítica sanguínia que inclogui hemograma complet i Vitamina B12. L’hemograma complet sol detectar anèmia megaloblàstica, altres paràmetres analítics d’utilitat és el VCM (volum corpuscular mitjà), que ens indica la grandària de les hematies detectant-se macrocitosis.
Un nivell de vitamina B12 < 200 pg/ml indica una deficiència de vitamina B12.
Quin és el tractament del dèficit de vitamina B12?
Suplement de vitamina B12.
L’administració de dosis altes (1.000 µg) de vitamina B12 podria ser suficient per a cobrir els requisits diaris.
En l’adult, els pacients amb simptomatologia greu com per exemple anèmia i que presenten alteracions neurològiques, es recomana iniciar el tractament per via parenteral (intramuscular o subcutània). La dosi inicial recomanada són 1.000 µg una vegada al dia durant una setmana i posteriorment 1.000 µg/ setmana durant 4-8 setmanes fins que es corregeixi la deficiència.
Posteriorment es recomana seguir un tractament de manteniment d’una dosi mensual si s’utilitza la cianocobalamina, o cada dues-tres mesos en el cas de la hidroxicobalamina.
En pacients amb símptomes lleus o moderats es recomana administrar 1.000 µg/mes per via intramuscular o 1.000 µg/dia per via oral.
La durada del tractament depèn de la persistència de la causa de la deficiència. La suplementació pot ser necessària al llarg de la vida en aquelles persones en les quals no és possible revertir el trastorn (by-pass gàstric i/o anèmia perniciosa) però si la causa pot ser eliminada (administració de medicaments o dieta inadequada) la suplementació es pot retirar una vegada s’hagin normalitzat els nivells.
En el servei d’aparell digestiu de Clínica ServiDigest, podem completar el seu estudi de dèficit de vitamina B12 mitjançant tècniques endoscòpiques (Fibrogastroscopia) que permeten descartar gastritis atròfica. A més el servei d’Endocrinologia i Nutrició li proporcionarà una dieta adaptada i rica vitamina B12 i valorarà la necessitat de suplementació farmacològica.
Dr. Alejandro Mendoza Cerna
Especialista en Endocrinologia i Nutrició de Clínica ServiDigest
Col·legiat n. 62.679 del COMB
¿Te ha gustado este artículo? También te pueden interesar...
