L’estómac en l’era de l’estrès crònic

“Últimament tinc l’estómac tancat”, “menjo qualsevol cosa i em cau malament”, “tinc ardor quan estic més estressat” o “porto setmanes amb digestions pesades”. Són frases habituals en consulta. Durant molt de temps s’ha separat el que és psicològic del que és digestiu, com si fossin dues coses independents. Avui sabem que totes dues coses estan molt més relacionades del que pensàvem.

El cervell i l’aparell digestiu estan comunicant-se contínuament a través de l’eix cervell-intestí. En aquesta comunicació intervenen el sistema nerviós, les hormones relacionades amb l’estrès, el sistema immunitari i la microbiota intestinal. A més, la comunicació funciona en les dues direccions: el que ocorre en el cervell pot afectar la digestió, però els senyals que arriben des de l’intestí també poden influir en el cervell.

Què li passa a l’aparell digestiu quan estem estressats?

Quan vivim una situació d’estrès, l’organisme posa en marxa una resposta que està pensada per afrontar una amenaça. Intervenen el sistema nerviós autònom i l’eix hipotàlem-hipòfisi-adrenal, que, entre altres coses, provoca l’alliberament de cortisol. Aquesta resposta és normal i necessària davant una situació puntual. El problema apareix quan l’estat d’alerta es manté durant setmanes o mesos.

En l’àmbit digestiu, l’estrès pot alterar la motilitat gastrointestinal i la sensibilitat visceral, a més d’influir en diferents mecanismes de comunicació entre l’intestí, el sistema nerviós i el sistema immunitari. Això no significa que l’estómac “s’emmalalteixi per estar nerviosos”, sinó que pot canviar el seu funcionament i, especialment, la manera en què percebem els senyals digestius.

Reflux, pesadesa i inflor: tot és qüestió d’àcid o inflamació?

La relació entre estrès i reflux no és tan senzilla com pensar que estar estressat fa que l’estómac produeixi més àcid. Les persones amb malaltia per reflux gastroesofàgic presenten amb més freqüència símptomes d’ansietat i depressió, i els estudis apunten que la relació pot donar-se en totes dues direccions. Una revisió sistemàtica i metaanàlisi publicada a The American Journal of Gastroenterology el 2023, que va reunir 36 estudis, va trobar una associació important entre ansietat, depressió i malaltia per reflux.

Però tenir ardor en una època de molt d’estrès no significa necessàriament que s’estigui produint més àcid. L’estrès pot augmentar la sensibilitat als senyals digestius, fent que sensacions que normalment passarien desapercebudes es percebin com més intenses.

Una cosa semblant pot ocórrer amb la dispèpsia funcional, que pot manifestar-se com a pesadesa, digestions lentes, sacietat precoç, nàusees o inflor. Poden intervenir diversos factors, com alteracions en l’acomodació de l’estómac, canvis en la motilitat i, especialment, la hipersensibilitat visceral.

Dit de manera senzilla, l’aparell digestiu pot interpretar com molt molest alguna cosa que normalment seria una sensació completament normal, com la distensió de l’estómac després d’un àpat. L’estrès i altres factors psicològics poden augmentar encara més aquesta sensibilitat. Per això, un mateix àpat pot tolerar-se bé en una època tranquil·la i provocar pesadesa, nàusees o inflor durant un període de més estrès. No necessàriament ha canviat la tolerància a l’aliment; pot haver canviat la forma en què l’organisme processa i percep aquests senyals.

I quan parlem d’“inflamació” digestiva convé fer una distinció important: sentir-se inflat no implica necessàriament que existeixi una inflamació intestinal. La distensió pot estar relacionada amb el gas, la motilitat, la sensibilitat visceral o la forma en què l’aparell digestiu respon a un àpat.

L’estrès crònic també pot influir en mecanismes relacionats amb la resposta immunitària, la barrera intestinal i la inflamació, encara que es tracta de processos complexos en els quals intervenen molts altres factors.

Quin paper té la microbiota?

La microbiota intestinal participa en la comunicació entre l’intestí, el sistema immunitari i el sistema nerviós. Al mateix temps, factors com l’alimentació, els medicaments, el son, l’activitat física i l’estrès poden modificar l’entorn intestinal.

No obstant això, la microbiota no funciona com un interruptor que està “bé” o “malament”. Tampoc existeix una dieta o un probiòtic universal que pugui recomanar-se simplement per estar travessant una època d’estrès. Els efectes dels probiòtics depenen del cep i de la situació concreta, i l’evidència continua sent limitada en moltes condicions digestives.

Què podem fer per cuidar la nostra salut digestiva?

La clau no és eliminar l’estrès, una cosa poc realista, sinó intentar reduir-ne l’impacte i cuidar alguns hàbits que sí que són a la nostra mà.

• Menjar amb més calma. Menjar de pressa, davant de l’ordinador o en un moment de tensió pot fer que prestem menys atenció als senyals de gana i sacietat i, en algunes persones, augmentar la percepció de les molèsties digestives.
• Mantenir una alimentació variada. Prioritzar fruites, verdures, llegums, cereals integrals, fruita seca i llavors, juntament amb una ingesta adequada de proteïna, aporta fibra i altres nutrients que poden afavorir un entorn intestinal saludable. Quan existeixen símptomes digestius, aquesta varietat ha d’adaptar-se a la tolerància individual.
• No eliminar aliments sense un motiu clar. Quan apareixen molèsties digestives, eliminar aliments pot semblar la solució més senzilla. No obstant això, anar traient cada vegada més coses de la dieta no sempre ajuda. Les restriccions innecessàries poden reduir la varietat de l’alimentació i dificultar que aquesta continuï sent equilibrada.
• Dormir i moure’s. Dormir poc i portar una vida sedentària tampoc ajuden a gestionar l’estrès. Mantenir una certa activitat física i uns horaris de son raonables pot afavorir una millor regulació de l’eix cervell-intestí.

L’estrès pot influir en com funciona i com percebem el nostre aparell digestiu, però no tots els símptomes digestius poden atribuir-se a l’estrès. Entendre aquesta relació ens permet abordar les molèsties des d’una perspectiva més àmplia, sense oblidar una cosa tan bàsica com mantenir una alimentació adequada, descansar, moure’ns i tractar correctament qualsevol malaltia digestiva quan sigui necessari.