
La nova piràmide alimentària dels EUA
Les Guies Alimentàries per als Estatunidencs 2025-2030 han reobert el debat sobre com hauria de ser una alimentació saludable. Una de les seves novetats més cridaneres és la recuperació d’una piràmide alimentària invertida, en la qual destaquen les carns, els ous, els lactis i els greixos, juntament amb les fruites i les verdures, mentre que els cereals integrals ocupen una posició visual menys prominent.
La proposta també insisteix a reduir els sucres afegits i els aliments altament processats, dos objectius avalats per l’evidència científica. No obstant això, la manera de representar aquests grups planteja interrogants importants sobre les prioritats que pot interpretar la població. (1,2)
El problema està en els aliments o en la proporció que els donem?
Les proteïnes són imprescindibles per mantenir la massa muscular, reparar teixits i garantir nombroses funcions de l’organisme. Els greixos també compleixen funcions essencials i participen en l’absorció de vitamines. El debat no consisteix, per tant, a qüestionar aquests nutrients, sinó a valorar quines fonts triem, en quines quantitats i quins aliments poden quedar desplaçats quan uns adquireixen més protagonisme.
Si interpretem la nova piràmide com una invitació a augmentar considerablement el consum de carn, formatge, mantega i lactis sencers, podríem elevar la ingesta de greixos saturats sense prestar prou atenció a la seva qualitat. Això resulta especialment rellevant perquè les mateixes guies mantenen la recomanació de limitar els greixos saturats a menys del 10 % de l’energia diària.
L’American Heart Association i altres organismes de referència avalen, a més, la substitució de part d’aquests greixos per greixos insaturats, presents en l’oli d’oliva, la fruita seca i les llavors. (2,3)
Un altre aspecte que mereix atenció és l’espai visual que es concedeix als cereals integrals. El seu menor protagonisme podria portar algunes persones a reduir aliments com la civada, el pa integral o l’arròs integral, malgrat que aporten fibra, vitamines, minerals i altres compostos beneficiosos.
La qüestió no és augmentar indiscriminadament el consum d’hidrats de carboni, sinó distingir entre les fonts refinades i les integrals i valorar el seu paper dins del patró alimentari complet.
Quines conseqüències podria tenir per a la microbiota intestinal?
Aquí trobem un dels punts més rellevants des de la perspectiva de la nutrició clínica. La microbiota intestinal necessita substrats que permetin als seus microorganismes desenvolupar funcions beneficioses. Molts d’ells procedeixen de la fibra i d’altres compostos presents en aliments vegetals.
Quan una dieta aporta prou varietat de fruites, verdures, llegums, fruita seca i cereals integrals, afavoreix la disponibilitat de diferents substrats fermentables. A partir d’ells, determinats microorganismes produeixen àcids grassos de cadena curta, com el butirat, implicat en el manteniment de la barrera intestinal i en la regulació de processos metabòlics i immunitaris.
Per contra, si una alimentació rica en productes animals desplaça de manera habitual els aliments vegetals, la ingesta de fibra pot disminuir. Això podria modificar l’activitat i la composició de la microbiota, així com reduir la producció d’alguns metabòlits beneficiosos.
No significa que consumir carn o lactis provoqui necessàriament una alteració intestinal, ni que existeixi una microbiota ideal idèntica per a tothom. L’efecte depèn del conjunt de la dieta, les quantitats consumides i les característiques individuals. (4)
Per tant, el principal risc de seguir una interpretació desequilibrada de la piràmide no és consumir proteïnes, sinó prioritzar-les fins al punt de descurar la diversitat vegetal i la fibra, dos components fonamentals d’una alimentació orientada a la salut intestinal.
Què hauríem de considerar des de la consulta de nutrició?
Més que substituir una piràmide per una altra, necessitem interpretar les recomanacions amb criteri científic i adaptar-les a cada persona. El patró mediterrani ofereix una referència sòlida: abundància de verdures i fruites, llegums freqüents, cereals integrals, fruita seca i oli d’oliva verge extra, juntament amb fonts de proteïna variades, prioritzant el peix i les proteïnes vegetals i moderant la carn vermella i, especialment, la processada.
També convé recordar que no tots els aliments processats són perjudicials. Els llegums en conserva, les verdures congelades o el iogurt natural poden facilitar una alimentació saludable. L’important és avaluar la qualitat nutricional del producte i el lloc que ocupa en la dieta.
En definitiva, una imatge pot simplificar un missatge nutricional, però també pot generar interpretacions incompletes. La nova piràmide estatunidenca encerta a insistir en la reducció dels sucres afegits i dels productes de baixa qualitat nutricional, però la seva representació pot restar visibilitat a aliments essencials per a una ingesta adequada de fibra.
Cuidar la salut no consisteix a triar entre proteïnes, greixos o hidrats de carboni, sinó a trobar l’equilibri adequat entre ells. Des de la nostra clínica, continuarem promovent una alimentació variada, rica en aliments vegetals i adaptada a les necessitats individuals, sense perdre de vista que la salut intestinal forma part de la salut global.
Referències bibliogràfiques
- U.S. Department of Agriculture i U.S. Department of Health and Human Services. Dietary Guidelines for Americans, 2025–2030. 2026. Guies oficials.
- Harvard T.H. Chan School of Public Health. Dietary Guidelines for Americans 2025–2030: Progress on added sugar, protein hype, saturated fat contradictions. Anàlisi de les noves guies i la seva piràmide.
- Stanford Medicine. What the 2025–2030 Dietary Guidelines Get Right—and Where They Fall Short. Anàlisi crítica de les recomanacions.
- Giosuè A, Vitale M, Riccardi G. A critical evaluation of the 2025–2030 Dietary Guidelines for Americans. Nutrition, Metabolism and Cardiovascular Diseases. 2026;36(4):104614. DOI: 10.1016/j.numecd.2026.104614.








