La malaltia inflamatòria intestinal és una patologia crònica i autoimmunitària. No es coneix la causa, però es creu que es desenvolupa en pacients genèticament predisposats per exposició a factors ambientals com el tabaquisme, la dieta, canvis en la microbiota, etc.
Dins de la malaltia inflamàtoria intestinal es troben la malaltia de Crohn i la colitis ulcerosa.
Malaltia de Crohn
La malaltia de Crohn afecta a tot el tracte digestiu, des de la boca fins a l’anus, sent l’intestí prim i gruix els més afectats normalment. La inflamació es presenta amb un patró discontinu, hi ha trams d’intestí que estan afectats i altres trams que estan sans. En les zones inflamades poden aparèixer lesions que afecten a tot el recobriment de l’intestí i poden provocar complicacions com a estenosis del lumen, abscessos o fístules. En alguns casos també poden aparèixer manifestacions que afecten òrgans i teixits fora de l’intestí, com a articulacions, pell, ulls, etc.
Els símptomes més comuns de la malaltia de Crohn inclouen dolor abdominal, diarrea i perduda de pes.
Colitis ulcerosa (CU)
La colitis ulcerosa afecta el tram de l’intestí que comprèn al còlon i al recte, podent manifestar-se en tot el tram o únicament en una part. La inflamació es presenta en un patró continu partint des del recte i afecta la mucosa i la submucosa, en casos severs apareixen úlceres.
La simptomatologia més comuna és la presència de sang en la femta, dolor abdominal, necessitat d’evacuar durant la nit i còlics previs a la defecació que es veuen alleujats després d’aquesta. Els símptomes variaran en funció de la zona que es vegi afectada.
Ambdues cursen amb períodes en els quals la malaltia està activa i períodes de remissió en els que roman inactiva. Els períodes en els quals la malaltia està activa es coneixen com a brots i és quan el pacient manifesta la simptomatologia associada a la inflamació. Es considera que el brot ha remès quan desapareix la simptomatologia. La fase de remissió pot durar de setmanes a anys fins que es manifesti el següent brot.
Alimentació en fase de remissió en la malaltia inflamatòria intestinal
El tractament de la malaltia inflamàtoria intestinal està dirigit a reduir la inflamació, prevenir les complicacions i procurar que el pacient tingui una qualitat de vida normal. Les intervencions terapèutiques inclouen implantar hàbits saludables, fàrmacs i control dietètic.
La desnutrició en pacients amb aquesta patologia és molt prevalent, sobretot en pacients amb malaltia de crohn en els quals es veu afectada la zona de l’intestí prim. En alguns pacients augmenten els requisits de proteïna i energia en la dieta. D’altra banda, a causa de la simptomatologia associada a la inflamació molts pacients opten per fer una dieta restrictiva, la qual cosa s’associa amb deficiències en micronutrients que poden condicionar l’evolució clínica de la malaltia.
Generalment, no és necessari seguir una dieta restrictiva o d’eliminació durant la fase de remissió, però és important estudiar cada cas i valorar el tipus de dieta més adequada per a cada pacient, ja que poden aparèixer intoleràncies alimentàries o mala tolerància a alguns aliments.
És necessari que tots els pacients rebin assessorament d’un nutricionista com a part de l’enfocament multidisciplinari amb la finalitat de millorar la teràpia nutricional i evitar la desnutrició i els dèficits de micronutrients.
La dieta en fase de remissió, igual que en la resta de població, ha de ser el més equilibrada, variada i sana possible, com la dieta mediterrània. Només es retiraran de manera personalitzada els aliments que dificultin la digestió o empitjorin la simptomatologia.
La dieta mediterrània es caracteritza per ser un patró d’alimentació saludable, equilibrat i que assegura l’aportació necessària de micro i macronutrients i és beneficiosa per a la salut.
Es basa en el consum de productes de temporada i proximitat, evitant aliments processats que continguin quantitats elevades de greixos trans, saturades i sucres afegits. Seguint el patró de dieta mediterrània s’haurien de consumir unes 5 racions al dia de fruites i verdures, llegums dues o tres vegades per setmana, potenciar el consum de cereals integrals i evitar les farines refinades. L’aportació de proteïna en la dieta mediterrània es fa a partir de carns magres (les carns vermelles o més grasses han de consumir-se només de manera ocasional) peix blanc i blau, el qual s’ha de consumir com a mínim 3 vegades per setmana pel seu alt contingut en omega-3. Altres fonts d’omega-3 en la dieta mediterrània són l’oli d’oliva verge extra i la fruita seca.
Nombrosos estudis han demostrat que la ingesta de fibra dietètica pot prolongar la remissió i reduir les lesions de la mucosa intestinal durant el curs de la malaltia.
En períodes en els quals la malaltia no està activa es recomana introduir aliments rics en fibra d’un en un en petites quantitats, i a poc a poc anar augmentant-los, si es toleren bé, fins a aconseguir les quantitats diàries recomanades, aproximadament de 10-14 g de fibra dietètica per cada 1.000 kcal.
Per a assegurar una correcta aportació de fibra s’han de consumir al dia 5 racions entre fruita i verdura, cereals integrals diàriament i llegum mínim 3 cops per setmana.
Igual que amb la resta de la dieta, s’ha d’adaptar la quantitat de fibra a cada pacient en funció de la seva tolerància i simptomatologia.
La malaltia inflamàtoria intestinal ha de tractar-se de manera individualitzada i adaptar la dieta a cada pacient. L’objectiu nutricional és evitar la desnutrició i el dèficit de micronutrients, així com acompanyar al pacient en les fases en les quals la malaltia està activa per a millorar la simptomatologia.
¿Te ha gustado este artículo? También te pueden interesar...
