La diabetis mellitus (DM) és un trastorn metabòlic que altera la forma en la qual el cos utilitza el sucre. Existeixen dos tipus de diabetis mellitus, la de tipus 1 i la de tipus 2. En la DM 1 el pàncrees no produeix insulina, que és l’hormona encarregada de distribuir la glucosa en el cos. Els pacients amb DM 1 necessiten injectar-se insulina per a regular la glucosa en sang. En la DM 2 el cos no respon de manera adequada a la insulina i/o hi ha menor producció d’insulina, la qual cosa es tradueix en un augment de la glucosa en sang.
La diabetis gestacional es defineix com l’elevació dels nivells de glucosa en sang durant l’embaràs en dones que prèviament no tenien diabetis. Això es deu, igual que en la DM 2, a una mala resposta del cos enfront de la insulina o a una reducció de la producció d’aquesta.
Els factors de risc que augmenten la probabilitat de sofrir diabetis gestacional són: l’obesitat, tenir antecedents familiars de DM 2, l’edat (30-35 anys o més), haver tingut diabetis gestacional en embarassos anteriors o haver tingut nadons amb un pes de 4 quilos en néixer o més en anteriors embarassos.
El diagnòstic de la diabetis gestacional es fa entre la setmana 24-28 d’embaràs. Es realitza el Test d’O ‘Sullivan que consisteix a ingerir 50 g de glucosa i realitzar una analítica de sang passats els 60 minuts per a veure els valors de glucosa. Si el resultat és normal no hi ha diabetis gestacional, però si els nivells de glucosa surten elevats, s’ha de fer una altra prova per a confirmar o descartar el diagnòstic. La prova és el test de tolerància a la glucosa (TTG), que consisteix a ingerir 100 g de glucosa i fer una analítica de sang als 60 ,120 i 180 minuts. Si els valors de glucosa en sang surten elevats es confirma el diagnòstic de diabetis gestacional.
És important tractar la diabetis gestacional des de l’inici, ja que pot afectar tant el bebè com a la mare. Si no es tracta, en la mare pot aparèixer preeclàmpsia (pressió arterial alta i signes de mal renal i hepàtic), infeccions d’orina, excés de líquid amniòtic o part per cesària. En el nadó pot provocar excés de pes, hipoglucèmies (nivells de sucre en sang baixos), hipocalcèmia (nivells de calci baixos en sang), hiperbilirubinèmia (nivells elevats de bilirubina), i retard en la maduració dels pulmons.
El tractament consisteix a controlar el nivell de sucre en sang canviant la dieta i fent activitat física en mesura del possible. En la majoria dels casos s’aconsegueix controlar la diabetis gestacional amb aquestes dues intervencions, però a vegades aquestes modificacions no són suficients i necessiten injeccions d’insulina o medicaments antidiabètics.
El tractament nutricional consisteix en un abordatge dietètic que ajudi a disminuir els nivells de sucre en sang. S’han de moderar el consum de carbohidrats totals de la dieta i evitar el consum de sucres d’absorció ràpida.
- Evitar sucres lliures, d’absorció ràpida: dolços, xocolates, refrescos ensucrats, sucre de taula blanc o bru, mel, melmelades, sucs de fruites, farines refinades, galetes…
- Consumir els cereals en la seva forma integral: arròs, pasta, pa… i procurar que no siguin la part principal del menjar, és millor consumir-los com a guarnició, ja que contenen carbohidrats.
- No abusar de la fruita, ja que aquesta conté fructosa que és sucre. Consumir 2 racions de fruita al dia. Evitar consumir-la en forma de suc, encara que sigui natural, l’absorció del sucre que conté serà molt més ràpida que si consumim la fruita sencera.
- Evitar consumir aliments amb sucres afegits: prendre els iogurts naturals i endolcir-los amb edulcorant o canyella, si es consumeixen begudes vegetals triar les versions que indiquen que són sense sucres afegits…
- Incloure aliments proteics en tots els menjars principals, ja que aquests no alteren els nivells de sucre en sang i aporten aminoàcids essencials a més de sacietat. Entre els aliments proteics trobem les carns blanques (pollastre, gall dindi, conill, parts magres del porc), carns vermelles que s’han de consumir com a màxim una vegada per setmana (vedella, bou…) peixos blancs, peixos blaus que s’han de consumir com a mínim 3 vegades per setmana i ous que es pot consumir una unitat al dia.
- Consumir tant en menjar i sopar una ració de vegetals. Els vegetals contenen carbohidrats, però en menor quantitat que els cereals, a més contenen una part important de fibra que ajuda al fet que l’absorció d’aquests sigui més lenta.
A més, és important seguir un patró de dieta mediterrània per a assegurar que la dieta sigui completa i aporti tots els nutrients necessaris en l’embaràs.
Després de l’embaràs normalment els nivells de sucre es normalitzen. És necessari realitzar un control analític després del part per a comprovar com estan els nivells de sucre. Les dones que han tingut diabetis gestacional tenen més probabilitats de desenvolupar diabetis en un futur, per tant, hauran de continuar cuidant l’alimentació, fent esport i mantenint un pes saludable per a prevenir-la.
Per a portar un bon control de la diabetis gestacional és bàsic comptar amb un equip multidisciplinari d’endocrí, ginecòleg i nutricionista per a evitar qualsevol complicació o problema derivat d’aquesta.
Cristina Colomer Puig
Especialista en Nutrició humana i Dietètica de Clínica ServiDigest
Departament de Metabolisme i Nutrició
Col·legiada CAT001311 del Col·legi de Dietistes i Nutricionistes de Catalunya