Diferència entre al·lèrgies i intoleràncies alimentàries

Una al·lèrgia alimentària és una resposta del sistema immunològic a partir del contacte amb un al·lergogen (proteïna d’un aliment que de manera normal no produeix cap reacció adversa), en canvi, la intolerància alimentària afecta al metabolisme, però no al sistema immunològic del cos.

Al·lèrgies alimentàries

Una al·lèrgia alimentària és una reacció de l’organisme a la ingesta o contacte amb algun aliment. La resposta al·lèrgica està mediada pel sistema immunitari, que reacciona de manera equivocada i exagerada al contacte amb un al·lergogen reconeixent-lo com si es tractés d’un patogen encara que en realitat no ho sigui.

La majoria de les al·lèrgies alimentàries s’inicien en l’edat infantil.

Els símptomes d’una reacció al·lèrgica poden ser locals, com a inflamació de les parpelles, llavis, picor en la gola i en la boca, erupcions cutànies, còlics, vòmits… o sistèmics com el xoc anafilàctic (reacció al·lèrgica greu que afecta a tot l’organisme i pot ser potencialment mortal)

Hi ha dos tipus de resposta al·lèrgica:

• La resposta mediada per la immunoglobulina E (IgE), que és un anticòs produït pel cos. Els símptomes solen aparèixer immediatament després del contacte amb l’al·lergogen.
• La resposta no mediada per IgE. Cursa amb simptomatologia digestiva i els símptomes poden trigar hores a aparèixer.

Els factors de risc perquè aparegui al·lèrgia alimentària són:

• Genètica
• Microbiota
  • Una dieta baixa en fibra i amb poca varietat d’aliments d’origen vegetal comporta al fet que la microbiota estigui pitjor preparada i que no es degradin correctament els antígens dels aliments, podent desencadenar una reacció al·lèrgica.
  • Naixement per cesària. El part natural afavoreix des del naixement que hi hagi més varietat en la microbiota, ja que el beu en passar pel canal vaginal rep els bacteris de la mare.
• Tractaments amb inhibidors de la bomba de protons que provoquen que hi hagi menys pepsina en l’estómac i, per tant, menys digestió proteica, la qual cosa pot provocar sensibilització del sistema immune i desencadenar una reacció al·lèrgica.
• Augment de la permeabilitat intestinal, que provoca que passin més al·lergògens a través de les parets de l’intestí.

Les al·lèrgies alimentàries més freqüents són: 

Llet

Les proteïnes que causen l’al·lèrgia a la llet són la beta-lactoglobulina, les caseïnes i la lactoalbumina. La prevalença de l’al·lèrgia a la llet a Espanya és del 2% i en el 80% dels casos es resol entre els 4 o 5 anys d’edat.

Ou

Les proteïnes de l’ou que poden produir al·lèrgia són: en la clara ovoalbúmina, conalbumina, ovomucoide i lisozima i en la gemma la livetina.

És l’al·lèrgia més freqüent en edat pediàtrica a Espanya. La incidència és major en nens amb dermatitis atòpica o que tenen al·lèrgia a la proteïna de la llet.

Els símptomes solen ser urticària, vòmits dolor abdominal i dificultat per a respirar, en els casos més greus pot aparèixer l’anafilaxi. Els símptomes solen aparèixer en un període de temps inferior a les 2 hores, normalment en els primers 30 minuts.

En el 85% dels casos l’al·lèrgia a l’ou, se supera en la infància, podent consumir-lo sense risc en l’edat adulta.

Peix, marisc i anisakis

L’al·lèrgia al peix sol iniciar-se en el primer any de vida i afecta el 18% dels nens a Espanya, la prevalença en adults és d’un 12-14%.

Es donen casos d’al·lèrgia a la proteïna parvalbumina del peix, a la histamina que contenen i a l’Anisakis (paràsit que es troba en el peix fresc) i a les proteïnes troposamines del marisc. En la població espanyola, el gall és el peix que ocasiona més al·lèrgies, seguit del lluç, el llenguado i el bacallà.

Fruita seca

L’al·lèrgia a la fruita seca inclou aliments oleaginosos com els cacauets, l’avellana, etc. Farinacis rics en midó com la castanya i llavors oleaginoses com a pipes de gira-sol i sèsam. Les reaccions al·lèrgiques a la fruita seca mediades per IgE solen ser greus i sovint causa d’anafilaxi.

Proteïna LTP

La proteïna LTP (Proteïnes de Transferència de Lípids) es troba en fruites, verdures i fruita seca. Els pacients amb aquesta mena d’al·lèrgia no han d’evitar consumir tots els aliments que continguin aquesta proteïna, només aquells que desencadenen una reacció al·lèrgica. L’al·lergòleg serà el responsable d’indicar al pacient quins aliments pot i no pot consumir.

És important que els pacients amb al·lèrgia a LTP evitin consumir els aliments als quals són sensibles després de beure alcohol, fer exercici o prendre antiinflamatoris no esteroidals (AINES), ja que són cofactors que poden augmentar la resposta immunitària i empitjorar els símptomes d’al·lèrgia.

Intoleràncies alimentàries

Les intoleràncies alimentàries ocorren quan el sistema digestiu no pot descompondre adequadament els aliments a causa de la falta d’enzims digestius o a altres factors. Quan els aliments no es digereixen adequadament arriben a l’intestí gros, on són fermentats pels bacteris intestinals. Aquest procés de fermentació pot provocar símptomes, com a inflor, gasos, diarrea i malestar abdominal.

Les intoleràncies alimentàries poden tenir diferents causes, com la falta d’enzims digestius necessaris per a descompondre uns certs components dels aliments o alteracions en la microbiota intestinal que poden interferir amb la digestió d’uns certs aliments i provocar intoleràncies.

Existeixen diversos tipus d’intoleràncies alimentàries:

Intolerància a la lactosa

Apareix quan el cos no produeix suficient lactasa, l’enzim necessari per a descompondre la lactosa, el sucre present en els productes lactis. Els símptomes poden incloure inflor, dolor abdominal i diarrea després de consumir lactis. Els lactis que més lactosa contenen són els de tipus fresc com la llet i els que menys lactosa contenen són els que estan més fermentats com els iogurts o els formatges secs.

Intolerància al gluten

És la incapacitat de digerir el gluten, una proteïna present en el blat, l’ordi i el sègol. S’ha de diferenciar de la malaltia celíaca que és una malaltia autoimmune.

Intolerància a la fructosa

Es caracteritza per la dificultat per a metabolitzar la fructosa, un sucre present en moltes fruites i aliments processats. Els símptomes poden incloure dolor abdominal, diarrea i distensió abdominal. Les fruites amb major contingut en fructosa són: raïm, poma, pera, cireres, nabius, plàtan, mango, kiwi, figues, papaia, síndria i prunes.

Intolerància al sorbitol

És la dificultat per a digerir i metabolitzar el sorbitol, un tipus d’alcohol de sucre present de manera natural en moltes fruites i també utilitzat com a edulcorant en aliments i begudes sense sucre.

Davant la sospita de qualsevol reacció adversa després de la ingesta o contacte amb algun aliment, s’ha d’acudir a un professional de la salut per a obtenir un diagnòstic. Una vegada que el pacient està diagnosticat és important acudir a un nutricionista per a adaptar la dieta a la seva al·lèrgia o intolerància, perquè la dieta sigui completa i equilibrada malgrat que s’hagin d’evitar un cert tipus d’aliments.

Cristina Colomer Puig