Tractament Farmacològic en el pacient amb Obesitat. Solució definitiva?

Ajuda farmacològica contra l’obesitat

Quan parlem d’Obesitat, fem referència a un increment exagerat en el pes. És cert que la base fonamental per a l’equilibri en el pes és una alimentació adequada acompanyada d’activitat física: moure’s més i menjar menys és el que molts professionals de la salut recomanen. Però la veritat és que en moltes ocasions hi ha factors externs que determinen o alteren aquest equilibri i l’ajuda amb medicaments porta efectes beneficiosos que poden potenciar la pèrdua de pes.

És important buscar orientació mèdica per a saber si ets candidat o no a rebre tractament farmacològic. Són poques les alternatives farmacològiques que es troben disponibles per al pacient amb obesitat. Aquests medicaments tenen un mecanisme d’acció específic i no totes les persones amb obesitat són candidates a rebre’ls, ja que existeixen contraindicacions i complicacions que han de ser alertades i ateses pel metge.

Medicaments aprovats per combatre l’obesitat a Espanya

L’agència espanyola de medicaments i productes sanitaris (AEMPS) actualment autoritza 4 fàrmacs per al tractament de l’obesitat, la majoria amb indicació en pacient amb IMC > 30 kg/m² o a partir de > 27 kg/m² amb comorbiditats.

Els medicaments autoritzats a Espanya per al maneig de l’obesitat són: Orlistat, Liraglutida, Bupropió/Naltrexona, Semaglutida en pacients amb diabetis tipus 2 i obesitat IMC >30 kg/m² i pròximament es comercialitzarà a Espanya Tirzepatida.

Orlistat

Orlistat té com a mecanisme d’acció inhibir la lipasa pancreàtica, que s’encarrega de desdoblegar els greixos perquè es puguin absorbir, i inhibeix l’absorció dels greixos en un 30%. Al no rebre aquest percentatge de greix, l’organisme comença a fer servir el greix de reserva, la qual cosa comporta a una pèrdua de pes. Els efectes adversos més freqüents estan relacionats amb símptomes sobre el tracte gastrointestinal com ara diarrea, flatulències, distensió abdominal entre altres. Està contraindicat en l’embaràs i en patologies relacionades amb l’aparell digestiu. La seva administració és per via oral i la prescripció s’individualitza per cada pacient.

Liraglutida

Liraglutida és un anàleg de les incretines, agonista dels GLP1. Els GLP1 s’alliberen en resposta a la ingesta d’aliments i tenen receptors en l’hipotàlem i en l’intestí on augmenten la sensació de sacietat. Aquests anàlegs regulen l’homeòstasi de la glucosa, estimulant la secreció d’insulina. Dins dels efectes adversos s’inclouen nàusees, dolor abdominal, restrenyiment o diarrea. Està contraindicat en pacients amb càncer de tiroides, NEM tipus 2, pancreatitis, embaràs i lactància i pacients > de 75 anys a causa de la manca d’estudis en aquest grup poblacional. La seva administració és a través d’una injecció subcutània diària i s’ha d’administrar sota prescripció mèdica.

Naltrexona/Bupropió

La combinació de Naltrexona/Bupropió està acceptada pel seu ús en l’obesitat. És un fàrmac amb efectes centrals que actua a nivell de l’hipotàlem i estimula la sacietat mitjançant un mecanisme dual, activant la producció de pomc i melanocortina, bloquejant els receptors endorfinics i el plaer associat a menjar. Pot presentar efectes adversos gastrointestinals i alteració en l’estat d’ànim. Encara que aquest medicament està aprovat a Espanya, es prescriu molt poc per part dels professionals mèdics, ja que la seva acció central és poc tolerada pel pacient. El seu poc ús ha fet que ja no estigui disponible en farmàcies.

Semaglutida

Semaglutida és un anàleg dels GLP1 i només està aprovada a Espanya per pacients amb DM tipus 2 i obesitat. S’injecta una vegada a la setmana. Encara que està només aprovada per a obesitat i diabetis molt aviat es comercialitzarà una presentació només per a obesitat. Els seus efectes beneficiosos són semblants al de la liraglutida igual que els seus efectes adversos.

Actualment, als EUA s’està usant la Tirzepatida, un medicament amb acció dual: Agonista dels receptors GIP i anàleg de GLP1, que permet un adequat ús de la insulina pels teixits perifèrics. Disminueix la velocitat del buidatge gàstric i augmenta la sacietat per un període prolongat de temps. D’altra banda, millora el cúmul de greix en el cos. Estudis a un any de seguiment han confirmat fins a 21% de pèrdua de pes.

Finançament i accés

Actualment, a Espanya aquests medicaments no estan coberts per la seguretat social i solament es poden indicar en pacients amb diabetis i obesitat. En els casos de només obesitat, han de ser finançats pels mateixos pacients, ja que l’obesitat no és considerada encara com a malaltia crònica davant l’organisme sanitari, el qual només dona l’opció pública de cirurgia bariàtrica en pacients amb IMC > 40 Kg/m².

Estratègies integrals per combatre l’obesitat

No existeix una fórmula miraculosa quan parlem de perdre pes. Podem usar alternatives que ens permetin acompanyar al pacient amb obesitat durant el procés d’aprimament, amb la finalitat de conscienciar que no sols és baixar de pes i fer una dieta amb límit de temps, sinó aprendre durant el procés a distribuir quantitats, quins aliments combinar, fer activitat física constant i interioritzar aquests canvis com a pla de vida.

El tractament farmacològic no és l’única solució: tenim moltes eines per a poder dirigir i orientar al pacient. Existeixen tècniques protocol·litzades i efectives com el BIE (Baló Intragàstric Endoscòpic), el Mètode Apollo (Sleeve Endoscòpic) i la Cirurgia Bariàtrica, totes elles com a acompanyament i resolució en el procés d’aprimar.

El veritable repte és mantenir en el temps el pes que s’ha perdut. El pacient amb obesitat sempre ha d’estar controlat permanent, ja que l’obesitat és una malaltia crònica. Per aquest motiu, és molt important tenir supervisió mèdica que orienti i doni pautes necessàries per acompanyar a aquestes persones amb obesitat en aquest llarg camí. Cal tenir present que no existeixen fórmules màgiques que aconsegueixin modificar el pes, sinó que és la constància i el suport d’un equip multidisciplinari especialitzat en el tema el que és crucial per abordar tots els aspectes metabòlics, físics i psicològics. Integrant així els coneixements per a aportar els recursos necessaris al pacient amb obesitat i poder aconseguir aquesta anhelada equitat en el dia a dia.