Quan és major el risc d’estar en obesitat que el risc de l’operació. Així és com es decideixen i configuren els criteris per decidir si és adequat o no operar d’obesitat.
És per això que el primer factor a tenir en compte és l’índex de massa corporal (IMC), és a dir, la relació dels quilos que es pesa respecte a l’alçada. Amb això ja veiem el grau d’obesitat en el qual estem i les possibles complicacions que poden desenvolupar-se.
A partir de l’IMC s’estableix que si aquest és major a 40, la cirurgia està indicada perquè l’excés de greix perjudica massa a l’organisme. Mentre que si l’IMC està per sobre de 35 i no arriba a 40, es té en compte que a més ja hagin aparegut patologies associades a l’obesitat per decidir si és millor operar. Aquestes patologies són les que és habitual que apareguin amb l’obesitat: hipertensió, alteració del colesterol, diabetis tipus II, esteatosis hepàtica, etc.
Abans d’operar s’ha d’haver intentat baixar pes de forma controlada amb un seguiment de dieta i exercici físic, associat o no a fàrmacs per baixar pes. Si això ha resultat ineficaç a llarg termini, és quan la cirurgia es planteja com a opció.
Per indicar la cirurgia també es té en compte l’edat de la persona, es valoren altres patologies associades que puguin complicar l’operació i s’estudia si realment la persona podrà acceptar els canvis d’hàbits alimentaris que suposa l’operació i el seguiment de les pautes de dieta que es plantegen després de l’operació.
Tenint en compte tot això es decideix si l’operació és l’opció de tractament indicada i que tipus d’operació pot resultar més adequada per a cada persona.