Les espècies i les herbes aromàtiques omplen d’olor, color i sabor els nostres plats. A la cuina és molt comú usar-les per a condimentar o per a conservar. Les cuines de mig món apliquen les herbes aromàtiques i espècies al seu receptari més habitual. Cada cultura té les seves preferides. Per exemple, a Espanya s’usa amb freqüència el llorer, julivert, romaní i farigola, a Itàlia abunden els plats amb orenga i alfàbrega i al Marroc destaca el comí i safrà.
A part de donar sabor, són una bona opció per a reduir la quantitat de sal de la dieta.
Elevada densitat nutricional en minerals
Les espècies i herbes aporten micronutrients i compostos antioxidants en concentracions molt elevades. Per exemple, el julivert fresc és l’aliment que més vitamina C té. El pebre roig dolç ens aporta betacarotens, l’orenga, el comí i la farigola aporten calci, la canyella és rica en seleni, l’alfàbrega és rica en potassi, magnesi i zinc. Encara que les quantitats que consumim són petites, l’ús continuat i habitual permet que sí que puguem aprofitar-nos dels seus beneficis. A més, si les combinem entre elles podrem també treure profit dels efectes sinèrgics, per exemple, en la mescla d’espècies de curri o en una salsa pesto.
Propietats antimicrobianes i antiinflamatòries
Moltes espècies tenen grans propietats antiinflamatòries. Per exemple, la cúrcuma i el gingebre que tenen darrere suficient evidència científica que recolza a la seva activitat antiinflamatòria, fins i tot a dosis baixes. També destaquen altres com el clau, orenga i canyella.
Entre les espècies i plantes amb propietats antimicrobianes destaquen el gingebre, que repeteix pel seu paper antimicrobià, però també unes altres com la farigola, el clau, orenga, melissa, eucaliptus o camamilla. Totes són potents aliades tant per a reforçar el sistema immune com per a prevenir o combatre infeccions.
Afavoreixen el metabolisme
Algunes espècies, com el pebre negre o el pebre de caiena (pebre vermell), contenen unes substàncies anomenades piperina i capsaïcina, respectivament, que produeixen en el nostre cos un efecte termogènic (augmenten la despesa calòrica). Unes altres, com la canyella, ajuden a regular la glucosa sanguínia, sent molt interessant el seu ús en patologies que tinguin de base una resistència a la insulina, com la diabetis o la síndrome de l’ovari poliquístic.
Redueixen els efectes nocius de coccions a altes temperatures
Durant l’escalfament dels aliments a altes temperatures, per exemple, en cuinar carns o peixos a la planxa, graella, barbacoes o al forn, es formen una sèrie de compostos nocius que han demostrat ser cancerígens.
L’ús de plantes aromàtiques i espècies en les preparacions protegeix enfront de la formació d’aquests compostos. Una bona manera d’usar-ho és marinant els aliments abans de cuinar-los. Per exemple, un marinat de pollastre amb llimona, oli i diverses herbes provençals com a orenga, romaní, farigola, mejorana, etc.
Com usar-les?
El més creativament possible. D’entrada, el més habitual és que s’afegeixi el julivert, l’api, el comí, el pebre blanc i negre, el llorer, l’anet o la mostassa, l’all en pols, el pebrot en pols, la ceba, la nou moscada, farigola i l’alfàbrega, entre altres amb les verdures, sopes, salses, farciments, arrossos, bolets i llegums. L’anet i el fonoll també són bons companys del peix al forn.
L’anís, la canyella, la vainilla, el fonoll, el clau, entre altres se solen utilitzar més en preparacions dolces.
Així i tot es pot innovar fàcilment en la cuina amb l’ús de diferents espècies i herbes aromàtiques.
¿Te ha gustado este artículo? También te pueden interesar...
