Riscos potencials del consum de carn

En 2016 l’OMS “declarava cancerígena la carn vermella i processada”, això ràpidament va crear alarma i posteriorment dubtes i confusió. La població es pregunta si ha de menjar carn o no i quins són els riscos potencials del consum de carn.

Uns dies més tard l’OMS va respondre al “boom” mediàtic afirmant que no havia dit res nou, en 2002 ja van fer un informe anomenat “Dieta, nutrició i prevenció de malalties cròniques” en el qual s’aconsellava un consum moderat de carn en conserva per a reduir el risc de càncer.

Aquesta vegada el que ha fet és confirmar-ho després d’una revisió exhaustiva de la literatura científica. D’altra banda, des de fa ja molts anys la piràmide de l’alimentació indica que la carn vermella i la processada haurien de ser de consum ocasional. Per part seva, el codi europeu contra el càncer també aconsella que s’eviti el consum de carn processada i es limiti el de carn vermella des de fa anys.
Per a arribar a aquesta conclusió, els experts van revisar més de 800 estudis epidemiològics que tractaven fonamentalment l’associació entre aquests tipus de carn i el càncer colorectal. Encara que també van veure la relació que hi havia entre el consum d’aquestes carns i altres càncers com a pàncrees i pròstata per a la carn vermella i el d’estómac per a la carn processada.

En el document, l’OMS defineix la carn vermella com tota la carn muscular dels mamífers, incloent-hi carn de cap de bestiar, vedella, porc, xai, cavall i cabra. En canvi, la carn processada es refereix a la carn que ha estat transformada a través de la salaó, el curat, la fermentació, el fumat, o altres processos per a millorar el seu sabor o la seva conservació. La majoria de les carns processades contenen carn de porc o carn de cap de bestiar, però també poden contenir altres carns vermelles, ocells, menudeses o subproductes carnis com ara la sang. Exemples de carns processades inclouen frankfurters, pernil, salsitxes, carn en conserva (corned beef), i cecina o carn seca, així com carn en llauna, i les preparacions i salses a base de carn.

La mitjana de consum de carn vermella en el món és de 50 a 100g per persona al dia. La carn processada no es consumeix tant, en algunes poblacions es consumeix menys d’un 2% i les poblacions que més la consumeixen arriben a un 65% de la població.

Els experts han trobat que el risc de sofrir càncer colorectal podria augmentar en un 17% per cada porció de 100 grams de carn vermella consumida diàriament i en un 18% per cada porció de 50 grams de carn processada consumida cada dia.

D’aquesta manera l’OMS va concloure que existeix evidència per a classificar a la carn vermella com probablement carcinògena i a la carn processada com a carcinògena per als humans.

Hem de tenir en compte que el càncer de còlon és una malaltia que va en augment. Segons l’Institut Català d’Oncologia, a Catalunya s’estima que 1 de cada 8 homes al llarg de la seva vida podria sofrir-ho i en el cas de les dones 1 de cada 14.

A Espanya, segons l’estudi EPIC (recerca Europea Prospectiva sobre Càncer i Nutrició), el consum de carn vermella és de 160g al dia i el de processada 30g. Però el risc individual de sofrir càncer de còlon es pot considerar petit (1 de cada 14). En canvi l’exposició a aquest carcinogen és destacable. Aquesta combinació de riscos petits, però molt estesos a la població fa que es converteixi en un problema de salut pública per al qual afortunadament podem adoptar mesures preventives.

La premsa ha parlat molt del tabac equiparant els seus efectes amb els de la carn processada i els han posat en el mateix paquet.

A Espanyaa:
• 42.000 càncers estan relacionats amb el consum tabac (el més comú de pulmó).
• 23.000 càncers estan relacionats amb el consum d’alcohol (el més comú de fetge).
• 3.800 càncers estan relacionats amb el consum de carn (el més comú el còlon).

En si l’efecte és petit comparat al que produeix el tabac, però així i tot és important perquè es pot millorar reduint el consum. En definitiva, el que fa l’OMS és identificar perills, però mai ens diu quin és exactament el risc que tenim com a persones individuals de sofrir aquest càncer ni quants càncers pot produir aquest agent cancerigen.

El primer en l’s’ha de pensar és que el risc zero no existeix i no es pot demanar ni exigir absència de risc, però sí que es pot demanar que hi hagi el mínim possible per a minimitzar al màxim aquests riscos. Com a éssers humans, la idea de risc la tenim bastant incorporada i la usem de la manera que ens va millor. Exemples d’això són fumar, conduir sense posar-se el cinturó, mantenir relacions sexuals sense protecció… s’assumeixen riscos evitables dia a dia.

Des del punt de vista del professional de la salut, no es pot dir a la població el que ha de fer, només suggerir o recomanar i sobretot posar en balanç les altres pràctiques que es duguin a terme en la vida diària i altres aliments que es consumeixin, els humans no som només consumidors de carn, sinó un conjunt de tots els hàbits que realitzem.

El recomanable és evitar al màxim les coses que incrementen el nostre risc i afavorir al màxim les coses que el disminueixen, com el consum de verdures i fibra o fer esport. Això ha de servir com una oportunitat per a reflexionar sobre el que podem canviar per a millorar la nostra qualitat de vida.

El codi europeu contra el càncer defineix que viure saludablement no implica no assumir riscos, aquests riscos moltes vegades ens donen satisfacció, la qual cosa es vol transmetre és que si vivim amb moderació segurament la nostra salut serà millor.