El gingebre (Zingiber officinale Roscoe), una planta cada cop més coneguda, ha estat usada des de fa segles com a condiment i com a planta medicinal. Així mateix, el consum del rizoma és un remei típic tradicional per millorar alguns símptomes com el dolor, nàusees i vòmits.1
Específicament, el component del gingebre més estudiat és el gingerol.2 El gingerol es considera el component majoritari i juga un paper com a antioxidant, antimicrobià i anti-neuroinflamatori, entre d’altres.3
Al cuinar el gingebre, el gingerol es transforma en zingerona, que és menys picant i té una aroma dolça picant. Quan s’asseca el gingebre, el gingerol se sotmet a una reacció de deshidratació formant uns components anomenats shogaoles, que són aproximadament el doble de picants que el gingerol. Això explica per què el gingebre sec és més picant que el gingebre fresc.
A més, el gingebre conté fibra i, encara que en menor quantitat, terpens, vitamines B i C i minerals, pel que és preferible consumir l’arrel que suplements.
Però, que sabem a dia d’avui dels beneficis del gingebre?
Al gener de 2020 es va publicar una revisió sistemàtica de 109 estudis sobre el gingebre i la salut.4
La dosi diària usada a la majoria d’estudis anava entre 0,5-1,5 g de gingebre i els participants eren majoritàriament dels Estats Units i l’Iran.
A l’article es detallen els efectes clínics del gingebre.
- Funció antiemètica. De 46 assajos, 8 van demostrar efectes positius del tractament amb gingebre en la prevenció i l’alleujament de nàusees i vòmits induïts per la quimioteràpia (NVIQ). Els estudis reportaven millores en la qualitat de vida dels pacients i reduïa NVIQ agudes i retardades tant en nens com en adults. Vuit estudis van comparar la funció antiemètica del gingebre en embaràs amb placebo, aconseguint efectes positius significants en el grup de gingebre. Simultàniament, el gingebre va mostrar efecte similar comparant-ho amb vitamina B6 (piridoxina), antihistamina o metoclopramida. De totes maneres, en un estudi liderat per Ensiyeh, va concloure que el gingebre era significativament més efectiu que la vitamina B6. A més es va analitzar l’efecte en nàusees i vòmits postoperatoris, habitualment causat per l’anestèsia. L’ús del gingebre es va avaluar en 11 estudis i 5 d’ells no van referir cap resultat significatiu.
- Funció gastrointestinal. Més enllà dels vòmits, el gingebre s’ha estudiat pel seu efecte protector del sistema digestiu. 7 estudis van examinar el temps de buidatge gàstric i tots ho van descriure com un potenciador, excepte un. També es va explorar el seu impacte en el càncer colorectal en 4 estudis. En general, es va veure un efecte beneficiós per la reducció dels factors de risc tumoregènics. Finalment, en un estudi també es va examinar la millora dels símptomes en pacients amb síndrome de l’intestí irritable i no es va veure cap evidència en la reducció dels símptomes.
- Funció analgèsica. Set estudis van examinar l’efecte del gingebre en la dismenorrea (dolor menstrual) comparant-lo amb àcid mefenàmic, ibuprofèn, zinc sulfat, que va demostrar efectes similars. Un dels estudis va veure resultats significatius en aquells pacients que havien estat tractats amb gingebre durant 5 dies, començant 2 dies abans de l’inici de la menstruació. Només un estudi va concloure que el gingebre era insuficient comparat amb estirar i fer exercici per alleujar el dolor. Amb relació al dolor muscular, hi han diversos estudis contradictoris.
- Efecte antiinflamatori. 8 estudis van avaluar l’efecte antiinflamatori de la suplementació amb gingebre, sobretot en artritis i osteoartritis. Un d’ells va proposar que els beneficis del gingebre es van observar després d’estar 3 mesos consumint 500 g de gingebre en pols.
- Millora en el perfil metabòlic. En general, el gingebre podria beneficiar potencialment reduint dels factors de risc metabòlic. A més, no es va observar cap efecte advers en els estudis inclosos.
Les aplicacions clíniques del gingebre com a tractament o com a teràpia adjuvant han tingut especial atenció a causa dels múltiples beneficis esperats, ús generalitzat globalment i la seguretat empírica garantida.
De tots els estudis seleccionats, no hi va haver cap cas de complicació. En general, se sap que el gingebre natural és segur per a la majoria de la població. La FDA el classifica generalment com a segur. Fins i tot en la lactància. El web e-lactància, portal per saber la compatibilitat d’aliments i medicaments amb la lactància, el classifica com a compatible. Sense risc per a la lactància i el lactant.
Així i tot, s’han descrit efectes adversos com augment de la tensió arterial, càlculs…, per això no seria recomanable per a persones amb hipertensió o càlculs biliars. La mateixa FDA remarca que pot interactuar amb alguns medicaments la warfarina (anticoagulant) i la nifedipina (medicació cardiovascular).
Pel descrit, sembla que hi ha beneficis suficients per a consumir-lo. Simplement, tenir en compte el consum en persones que prenguin anticoagulants, pateixin hipertensió o tinguin càlculs biliars.
Com podem afegir-lo a la dieta?
El gingebre pot introduir-se a l’alimentació com a infusió, com a condiment d’amanides, carn o peix, amb fruites, etc.
En comprar el gingebre fresc, l’ideal és una arrel amb la pell llisa i amb una aroma picant. S’ha de conservar en una bossa de plàstic a la nevera. A l’hora de consumir-lo, es pot pelar o ratllar.
Algun exemple de com introduir gingebre a la nostra alimentació:
Aigua de gingebre:
Per preparar-la només s’ha de posar a bullir unes rodanxes fines d’arrel fresca en 1 o ½ L d’aigua durant 15 minuts i després deixar reposar-la i colar el líquid.
Sopa de tomàquet amb gingebre i coco:
Ingredients:
- Llauna de tomàquet triturat
- Llauna de beguda de coco
- 50 ml de nata líquida
- 1 tros de gingebre
- Gra d’all
- Coco ratllat
Posar en una olla tomàquet triturat juntament amb llet de coco i un rajolí de nata liquida, deixar bullir durant uns cinc minuts. A continuació, tallar un tros de gingebre, pelar-lo i ratllar juntament amb un gra d’all picat i afegir-los a l’olla a foc mínim. Per finalitzar es poden afegir herbes aromàtiques per donar-li un toc de frescor.
A més d’aquests dos exemples es poden realitzar receptes com marinats de peix o carn o en forma d’amaniments per a amanides. T’animes a provar-ho?
Fonts
- Li, H.; Liu, Y.; Luo, D.; Ma, Y.; Zhang, J.; Li, M.; Yao, L.; Shi, X.; Liu, X; Yang K. Ginger for health care: An overview of systematic reviews. Complement. Ther. Med. 2019, 45114-123.
- Mahomoodally, M.F.; Aumeeruddy, M.Z.; Rengamy, K.R.R.; Roshan, S.; Hammad, S.; Pandohee, J; Hu, X.; Zengin, G. Ginger and its active compounds in cancer therapy: From folk uses to nano-therapeutic applications. Semin. Cancer Biol. 2019.
- Nile, S .H.; Park, S. W. Chromatographic analysis, antioxidant, anti-inflammatory, xantine oxidase inhibitory activities of ginger extracts and its reference compounds. Ind. Crop. Prod. 2015, 70, 238-244.
- Nguyen H. A.; Sun, J. K.; Nguyen P.L. Ginger on human health: A comprehensive systematic review of 109 Randomized controlled trials.
Departament de Dietètica i Nutrició de Clínica ServiDigest