Els sucres de la dieta són una font d’energia essencial per al funcionament del nostre cos. No obstant això, no tots els sucres són iguals i hi ha diferències entre el sucre intrínsec, el sucre afegit, i els sucres refinats.
El sucre intrínsec es troba de manera natural en els aliments com a fruites, verdures, lactis… Aquests sucres estan units a l’estructura de les cèl·lules dels aliments, cosa que significa que es consumeixen en combinació amb altres nutrients com a fibra, vitamines i minerals. L’absorció del sucre intrínsec és gradual sempre que els aliments que el continguin tinguin fibra, la qual cosa evita pics de sucre en sang.
D’altra banda, el sucre afegit o lliure es refereix al sucre que s’agrega als aliments i begudes durant el seu processament o preparació. Aquests sucres es troben en productes com a refrescos, dolços, galetes, etc. El sucre afegit no és saludable perquè porta a un augment ràpid de nivells de sucre en sang. Aquest tipus de sucres lliures no són interessants a nivell nutricional perquè l’aportació calòrica és buit, ja que manquen de vitamines i minerals. Un excés de sucres afegits és perjudicial per a la salut perquè poden contribuir al desenvolupament de problemes com la resistència a la insulina i la diabetis tipus 2.
Els sucres refinats són aquells sucres que han estat processats i purificats per a eliminar impureses i compostos no desitjats. Aquests sucres solen estar altament processats i despullats de nutrients, fibres i minerals que es troben en la seva forma natural. Existeixen dos tipus principals de sucres refinats: el sucre blanc i el sucre moreno.
Sucre blanc: Puresa i processament
El sucre blanc s’obté de la canya de sucre o la remolatxa sucrera. La principal característica del sucre blanc és la seva aparença pura i cristal·lina. Per a obtenir sucre blanc, el sucre natural se sotmet a un procés de refinament que elimina impureses i color. Aquest procés inclou la molta, la rentada i la purificació. El resultat és un sucre de gra fi, amb un color blanc brillant i un sabor dolç.
Sucre bru: Més nutrients i menys processament
El sucre bru és menys processament i conserva una mica de melassa, la qual cosa li dóna el seu color marró. El sucre bru pot provenir de la canya de sucre o de la remolatxa sucrera, igual que el sucre blanc. La principal diferència radica en la quantitat de melassa que es reté durant el processament. El sucre bru no se sotmet al mateix nivell de refinament que el sucre blanc, cosa que significa que conserva alguns minerals i antioxidants. No obstant això, la quantitat d’aquests nutrients no són rellevants a nivell nutricional. El sucre bru també és menys dolç que el sucre blanc.
Quina opció triar
Tots dos tipus de sucre són fonts de calories buides, cosa que significa que proporcionen energia sense aportar altres nutrients essencials. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) el seu consum no hauria de sobrepassar els 25 gr al dia. Consumir més d’aquesta xifra pot contribuir al sobrepès, obesitat, malalties cardiovasculars, diabetis i càries dental.
La Clau: Moderació
La clau del consum de sucre és la moderació. Tant el sucre blanc com el sucre bru han de consumir-se amb cura i en quantitats limitades. Reduir la ingesta de sucre en general és beneficiós per a la salut.
Conclusió
Sucre blanc i sucre bru són dues opcions d’ús habitual quan es tracta d’endolcir aliments i begudes. Encara que el sucre bru conserva una mica de melassa i nutrients en comparació amb el sucre blanc, la diferència en termes de salut és mínima. En termes de preu, el sucre blanc sol ser més econòmic que el sucre bru a causa del seu procés de refinament més eficient.
Recorda que el sucre, sigui blanc o bru, ha de consumir-se amb precaució per a mantenir una dieta equilibrada i una bona salut.
¿Te ha gustado este artículo? También te pueden interesar...
