L’obesitat és una malaltia crònica, complexa i multifactorial que no només té un impacte en l’aparença física de la persona, sinó que també està associada a altres comorbilitats com la diabetis tipus 2, hipertensió arterial, malaltia cardiovascular, problemes mecànics del sistema osteomuscular, dislipèmies, apnea del son, malaltia hepàtica metabòlica i alguns tipus de càncer.
S’ha aconseguit fer un gran pas que marca un abans i un després en la història de l’obesitat amb la creació de fàrmacs injectables que representen una ajuda important en la pèrdua de pes.
Actualment, a Espanya es comercialitzen 5 medicaments per a l’obesitat, dels quals 3 s’administren de manera subcutània mitjançant injeccions. Aquests són els anàlegs del GLP-1: Liraglutida (Saxenda) i Semaglutida (Wegovy). L’agonista dual dels receptors GIP i GLP-1: tirzepatida (Mounjaro).
Els fàrmacs injectables estan dissenyats per ajudar les persones a reduir el seu pes corporal de manera efectiva i sostinguda. Actuen sobre el sistema hormonal per controlar la gana i la sacietat. La seva acció facilita que les persones redueixin la ingesta calòrica en disminuir la fam i millorin la sensació de sacietat en retardar el buidatge gàstric.
Aquests medicaments estan indicats principalment per a persones amb obesitat o amb sobrepès que presentin comorbilitats com la diabetis tipus 2, apnea del son, hipertensió arterial, malaltia hepàtica metabòlica, entre d’altres.
Cal considerar alguns aspectes d’aquests medicaments:
- Efectes secundaris: tot i que solen ser ben tolerats, algunes persones poden experimentar nàusees, vòmits o malestar digestiu.
- Ús a llarg termini: l’efectivitat d’aquests medicaments depèn del seu ús continuat i de l’adherència al tractament.
- Supervisió mèdica: només un professional de la salut pot determinar si ets candidat per a aquest tipus de tractament, ja que hi ha contraindicacions i no tothom pot utilitzar les injeccions.
- Cost elevat: aquests medicaments tenen un preu alt i no estan finançats pel sistema de salut, fet que els fa insostenibles per a molts a llarg termini.
L’obesitat no només es redueix a menjar més, moure’s menys i no tenir voluntat. És una malaltia multifactorial on la salut mental, l’entorn social i familiar, la predisposició genètica, malalties associades a l’obesitat, nivell econòmic i altres factors determinen el pes de la persona.
Per a molts, aquestes injeccions són miraculoses, però cal aclarir que, si no canviem els nostres hàbits alimentaris amb l’ajuda d’un professional que ens guiï i elabori un pla nutricional adaptat a les necessitats de cada persona, sumat a una rutina d’exercici, l’efecte rebot serà inevitable i s’haurà fet una inversió en va.
El més difícil no és perdre pes, sinó mantenir-lo en el temps.
Per garantir l’estabilitat del pes a llarg termini, es suggereix seguir les següents recomanacions:
1. Canvis en els hàbits alimentaris:
- Augmentar el consum d’aliments rics en nutrients: fruites, verdures, proteïnes magres (com carn blanca, peix, llegums) i cereals integrals han de ser la base de l’alimentació.
- Controlar la mida de les porcions i evitar els aliments ultraprocessats i rics en sucre.
- Establir horaris regulars: menjar a intervals consistents ajuda a estabilitzar els nivells d’energia i a regular la sacietat al llarg del dia.
2. Activitat física regular:
- Fer almenys 150 minuts d’exercici moderat per setmana, combinant exercici aeròbic (caminar, córrer, nedar) amb entrenament de força per maximitzar els beneficis i no perdre massa muscular.
- Buscar activitats que es gaudeixin per afavorir la constància, ja que la clau està en la regularitat.
- Fins i tot petites millores, com augmentar els passos diaris o escollir les escales en lloc de l’ascensor, poden marcar una diferència significativa.
3. Gestió de l’estrès i qualitat del son:
- Practicar tècniques de relaxació com la meditació o la respiració profunda.
- Dormir entre 7 i 9 hores diàries per evitar l’impacte negatiu de l’insomni en el pes.
4. Suport emocional:
- La relació emocional amb el menjar, l’estrès i l’autoestima baixa són factors que poden interferir en l’èxit de la pèrdua de pes. És important considerar el suport d’un psicòleg o terapeuta especialitzat en conducta alimentària per gestionar els desencadenants emocionals.
Un objectiu saludable a curt termini és perdre entre el 5% i el 10% del pes inicial en els primers mesos. Això pot tenir un impacte positiu en la pressió arterial, els nivells de glucosa i el colesterol. A llarg termini, l’enfocament ha d’estar dirigit a mantenir el pes perdut i continuar millorant els hàbits de vida per evitar recuperar el pes inicial.
L’abús en la prescripció de les injeccions per part de metges que no estan preparats en la gestió de pacients amb obesitat i l’automedicació pot comportar conseqüències, com complicacions digestives: nàusees, vòmits, diarrees o restrenyiment, pancreatitis i la més temuda en deixar la medicació: la recuperació de tot el pes perdut i més.
La pèrdua de pes no és un destí, sinó un procés continu que requereix compromís, paciència i una perspectiva que permeti el canvi d’allò que és nociu per a la nostra salut.
Dra. Leoniana Bustillos de Grimaldo
Unitat d’Obesitat-Servei d’Endocrinologia i Nutrició
Departament de Metabolisme, Nutrició i Obesitat
de Clínica ServiDigest de Barcelona
Col·legiada nº 61781 del COMB
Carla Feliu Carracedo
Especialista en Nutrició humana i Dietètica de Clínica ServiDigest
Departament de Metabolisme, Nutrició i Obesitat
Col·legiada CAT002470 del Col·legi de
Dietistes i Nutricionistes de Catalunya
¿Te ha gustado este artículo? También te pueden interesar...
