Segons les últimes dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), en 2016 el 39% dels homes i 40% de les dones en edat adulta tenien sobrepès a nivell mundial, mentre que l’11% dels homes i el 15% de les dones en edat adulta tenien obesitat. Així mateix, més de 340 milions de nens i adolescents patien sobrepès o obesitat.
La tendència d’aquestes xifres segueix en alça a causa de promoure hàbits alimentosos poc saludables, un estil de vida sedentari, la falta de serveis d’atenció mèdica i suport financer, entre altres.
El sobrepès i l’obesitat es defineixen com una acumulació anormal o excessiva de greix que pot ser perjudicial per a la salut.
L’índex de massa corporal (IMC) és l’indicador més comunament utilitzat en adults per a detectar sobrepès i obesitat. Aquest indicador es calcula dividint el pes d’una persona en quilos al quadrat de la seva talla en metres (kg/m²). Un IMC igual o superior a 25 kg/m² indica sobrepès, mentre que un IMC igual o superior a 30 kg/m², obesitat.
- Malgrat que l’IMC resulta un indicador altament útil a nivell poblacional, és cert que aquest paràmetre no té en compte la composició corporal de la persona (greix corporal i massa muscular), per la qual cosa no seria adequat guiar-se únicament a través d’aquest indicador a nivell individual, ja que presentar un IMC normal no es tradueix a tenir nivells adequats de greix corporal.
- Sabem que l’obesitat és un clar factor de risc per a patir malalties cardiovasculars, diabetis tipus II, alguns tipus de càncer (endometri, mama, còlon…), hipertensió arterial, dislipèmia, esteatosis hepàtica, apnea del son, etc. No obstant això, l’obesitat també s’associa amb un major risc de sofrir problemes de fertilitat, un dels problemes més freqüents entre les parelles en l’actualitat.
- La infertilitat és un problema global en augment que es defineix com la impossibilitat d’aconseguir un embaràs clínic després de 12 mesos o més de mantenir relacions sexuals regulars sense protecció.
S’estima que aproximadament un 15% de les parelles en edat reproductiva té dificultats a l’hora de concebre. La infertilitat afecta aproximadament a 1 de cada 7 parelles al Regne Unit, la qual cosa és similar a una estimació de la prevalença als EUA i quant a la població espanyola, actualment al voltant de 800.000 parelles sofreixen problemes d’infertilitat. L’obesitat pot afectar tant la fertilitat femenina, com masculina.
Fertilitat femenina
D’una banda, les dones amb obesitat tendeixen a tenir nivells més alts d’insulina circulants, la qual cosa és un estímul conegut que augmenta la producció d’andrògens ovàrics (hormones esteroidals que estimulen el desenvolupament dels caràcters sexuals masculins).
Els nivells alts d’andrògens s’aromatitzen a estrògens a causa de l’excés de teixit adipós, la qual cosa genera una retroalimentació negativa en l’eix hipotalàmic-pituïtari-ovàric (HPO) i afecta la producció de gonadotropines (una sèrie d’hormones secretades per la hipòfisi), manifestant-se com a anomalies menstruals i disfunció ovulatòria.
La hiperinsulinèmia està a més molt implicada en la patogènia de la síndrome d’ovari poliquístic (SOP), caracteritzat per oligomenorrea i hiperandrogenisme. L’obesitat contribueix a la resistència a la insulina i sembla exacerbar els símptomes del SOP. Així mateix, els nivells elevats d’andrògens en el SOP condueixen a la deposició de greix visceral, provocant resistència a la insulina i hiperinsulinèmia, la qual cosa estimula encara més la producció d’andrògens suprarenals i ovàrics en un cicle perpetu. S’observa que més de la meitat de les dones en edat fèrtil que sofreixen SOP tenen obesitat.
D’altra banda, el teixit adipós és un òrgan endocrí que produeix moltes apoquines proinflamatòries, incloses la leptina, el factor de necrosi tumoral α i la interleucina (IL) 6. Concretament, s’observa que les dones obeses tenen nivells circulants més alts de leptina, una hormona que regula l’homeòstasi energètica i la funció neuroendocrina, el que pot conduir a una regulació negativa crònica d’aquest receptor en el cervell.
També s’observen nivells circulants més alts de PCR, un marcador d’inflamació sistèmica. Les vies inflamatòries tenen una importància crítica en els esdeveniments reproductius, com la ruptura del fol·licle en el moment de l’ovulació i la invasió del trofoblast en l’endometri receptiu.
Per tant, l’obesitat en la dona s’associa amb retard en la concepció, ja que un augment d’IMC incrementa el reg de produir disfunció ovulatòria, la qual cosa resulta en irregularitat menstrual, deterioració del desenvolupament dels ovòcits i la seva qualitat, a més de tenir efectes directes sobre l’endometri.
Fertilitat masculina
Quant a l’home, l’obesitat s’associa amb un 20% de casos d’infertilitat i subfertilidad masculina.
La principal causa d’infertilitat masculina per obesitat és l’alteració hormonal que aquesta provoca en l’organisme de l’home.
L’obesitat es tradueix en una major quantitat de cèl·lules grasses o teixit adipós en l’organisme. Igual que en la dona, la leptina juga un paper important en la funció reproductiva.
Els nivells depenen dels dipòsits de greix corporal, de la ingesta d’aliments i de l’energia consumida, per la qual cosa un increment de l’IMC es relaciona amb l’augment de la leptina sèrica.
Nombrosos estudis suggereixen que l’augment dels nivells de leptina afecta la funció de les cèl·lules de Leydig en els testicles, per la qual cosa no hi ha suficient producció de testosterona (hormona masculina) i això acaba afectant la producció i maduració dels espermatozoides.
Així mateix, existeix una major conversió de testosterona a estrògens, provocant uns nivells disminuïts d’hormona masculina i de gonadotropines, el que atribueix a la interrupció de l’eix hipotàlem-pituïtari-gonadal.
La conseqüència és una disminució de la quantitat i qualitat del semen (disminueix el volum de l’ejaculat, el nombre d’espermatozoides, i la seva mobilitat i apareixen alteracions morfològiques dels mateixos).
A més, s’observa un augment de temperatura a nivell testicular en els homes amb excés de pes, que també s’acompanya d’un augment en la producció d’adipoquines proinflamatòries. Tots dos factors contribueixen a un major estrès oxidatiu en el testicle, afavorint l’aparició d’alteracions en l’ADN dels espermatozoides.
Com es pot intentar revertir els problemes de fertilitat?
La pèrdua de pes s’associa amb una major fertilitat tant en homes com en dones amb sobrepès i obesitat. Diferents estudis mostren que una pèrdua del 5% al 10% del pes corporal total pot aconseguir una reducció del 30% del greix central o visceral, la qual cosa es tradueix en una millora significativa en la sensibilitat a la insulina, un factor clau per a restablir la funció reproductiva.
D’una banda, la pèrdua de pes en dones infèrtils amb sobrepès i obesitat, s’associa amb millora en l’ovulació i irregularitat menstrual amb major probabilitat d’aconseguir un embaràs natural sense haver de recórrer a la FIV (Fecundació in vitro).
D’altra banda, en un meta-anàlisi de 28 estudis observacionals (Salas-Huetos et al., 2020) es van associar els homes amb sobrepès i obesitat amb un menor volum de semen, recompte i concentració, vitalitat, motilitat total i morfologia normal. Tanmateix, un baix pes també es va associar amb una menor morfologia normal. A més, un augment de 5 cm en l’Índex de Cintura-Maluc (ICC) dels homes es va relacionar amb un 6.3% menys de concentració espermàtica. Per tant, en homes, mantenir un pes saludable i baixa adipositat és essencial per a mantenir uns paràmetres de qualitat espermàtica correctes i, per tant, major fertilitat.
La modificació de l’estil de vida és clarament un component clau per a baixar de pes i mantenir una composició corporal adequada. En diferents revisions sistemàtiques i meta-anàlisis, s’ha comprovat que les intervencions per a baixar de pes, com ara dieta i exercici, van millorar les taxes d’embaràs. Concretament, es va observar una millora en l’estat ovulatori de les dones i una major qualitat espermàtica en homes.
A manera de conclusió, mantenir un IMC normal, tenint en compte una correcta composició corporal, es tradueix en major salut i menor risc de patir qualsevol tipus de malaltia.
És imprescindible mantenir uns hàbits d’alimentació saludables. Seguir una Dieta Mediterrània (fruites, verdures, llegums, cereals integrals, fruita seca, oli d’oliva verge, carn blanca, peix…) s’associa amb un menor índex d’obesitat abdominal, que prediu el risc de diabetis, hipertensió, infart o d’accident cerebrovascular, a més de millorar el desenvolupament embrionari i fetal, i disminuir els problemes diovulatoris i d’infertilitat.
Així doncs, és fonamental complementar la dieta amb un estil de vida actiu. A més de caminar uns 10.000 passos al dia, es recomana combinar exercicis de força amb exercici cardiovascular per a mantenir uns nivells de massa muscular saludables, alhora que un percentatge de greix corporal adequat.
Eider López Garciandía
Especialista en Nutrició humana i Dietètica de Clínica ServiDigest.
¿Te ha gustado este artículo? También te pueden interesar...
