Al febrer-març arriben les primeres maduixes i amb elles ampliem el color dels plats d’aquesta temporada. El color en l’alimentació és un aspecte important, tant en l’aliment en si, com en els plats, tasses o recipients en els quals se serveix.
D’una banda els colors ens atreuen o ens generen rebuig, ens estimulen més o menys la gana o poden fer que un menjar ressalti en el plat i ens cridi l’atenció provar-ho. Els colors vermells i ataronjats és conegut que inciten més a menjar, en comparació dels colors blancs i torrats. Tenir això en compte farà que, segons ens interessi potenciar un plat o bé ens vulguem moderar en la quantitat de menjar, triarem un o un altre color. Per exemple les dietes de fàcil digestió a base d’arròs, sèmoles, compotes, iogurts… en les quals els colors són molt neutres, son molt més inapetents que si se’ls dóna un toc de color, afegint una mica de pebre vermell dolç per sobre d’un puré o una culleradeta de melmelada de maduixes en el iogurt o unes rodanxes de pastanaga en el plat d’arròs.
D’altra banda, els colors en els aliments ens informen del tipus de vitamines i antioxidants que aporten: betacarotens, clorofil·la, licopè… Per exemple, els vegetals de color groc i taronja com la carabassa, la pastanaga o els albercocs es caracteritzen per tenir més presència de betacarotens; els vegetals verds com els espinacs, bledes o els crèixens, contenen més clorofil·la i els vermells com el tomàquet, la síndria o les maduixes contenen més licopè.
Es recomana que en la dieta s’incloguin aliments de tots els colors, així és molt més probable que s’obtinguin els nutrients necessaris. Preparant plats que continguin diversos vegetals, com els woks de verdures, les amanides o el pisto és fàcil aconseguir bones combinacions d’antioxidants.
Per exemple:
– Amanida de canonges, brots d’alfals germinats i blat de moro.
– Wok d’albergínia, xampinyons i carbassó.
– Porro, carabassa i ceba al vapor amb oli de romaní.
– Escalivada amb pebrot, albergínia i ceba.
– Tempura de poma, carbassó, ceba i pastanaga.
Aquestes combinacions resulten molt interessants a nivell nutritiu i enriqueixen la dieta en substàncies altament necessàries per al bon funcionament de l’organisme.
Tornant a les maduixes, i tenint en compte el que s’ha dit anteriorment, podran formar part d’una amanida, o bé es pot preparar un coulis de maduixes per acompanyar a una carn de segon plat, o ser la base d’unes postres.
Finalment, recordar que les maduixes són unes de les fruites més riques en Vitamina C, juntament amb les taronges, els kiwis o la pinya. Prendre-les en àpats en els que s’inclouen aliments rics en ferro afavorirà que s’absorbeixi molt millor el ferro. Aquesta recomanació la tenim en compte sobretot en persones amb anèmia o per qui té unes necessitats més elevades en ferro, com poden ser els esportistes, persones en tractament amb quimioteràpia, o les dones embarassades.
