Els flavonoides són un grup de substàncies polifenòliques naturals que es presenten àmpliament en plantes i són una part integral de la dieta humana i animal. Com a metabòlits secundaris de les plantes, els flavonoides juguen un paper essencial en molts processos biològics i respostes a factors ambientals en elles. Es troben pràcticament en totes les parts de la planta, particularment en les cèl·lules vegetals que realitzen la fotosíntesi i són un component colorant important de les plantes amb flors.
Els flavonoides són generalment responsables del color i olor dels aliments i participen tant en la prevenció de l’oxidació de greixos com en la protecció de vitamines i enzims.
Classificació de flavonoides
Fins avui s’han identificat més de 10000 flavonoides diferents que tenen un enorme potencial terapèutic. Malgrat tenir una gran diversitat, la classificació dels flavonoides s’ha restringit a sis grups en funció de la seva estructura molecular. Aquests grups inclouen flavonols (rutina i quercetina), flavanoles (catequina, epicatequina i epigalocatequina), isoflavones (genisteína, daidzeína, glicetina i formantina), antocianidinas (cianidina, malvidina i delfinidina), flavanones (hesperetina i naringenina) i flavones (apigenina i luteolina). Entre les sis classes esmentades anteriorment, les flavones són les més comunes i abundants dins de les famílies i gèneres de les plantes superiors.
Quines propietats presenten?
Els composts flavonoides han atret molta atenció a causa dels beneficis potencials per a la salut que se li han atribuït. S’han estudiat àmpliament l’activitat antioxidant i antiinflamatòria d’aquests compostos i se li han atribuït propietats cardioprotectores, immunomoduladors, antivirals, antibacterians, antidiabètics, anticancerígens, antienvelliment, etc.
Una de les funcions antioxidants dels flavonoides es produeix a partir de la captura i eliminació dels radicals lliures, els quals es formen contínuament en l’organisme i han de ser eliminats per mecanismes antioxidants per a mantenir un correcte equilibri. Un augment desproporcionat de radicals lliures en l’organisme augmenta l’estrès oxidatiu, el qual s’associa amb el desenvolupament de diferents malalties.
Per tant, els flavonoides es consideren compostos que promouen la salut i prevenen les malalties cròniques. L’evidència epidemiològica suggereix que una alta ingesta d’aliments vegetals s’associa amb un menor risc de malalties cròniques.
Aliments rics en flavonoides
Els flavonoides es troben presents de manera natural en aliments d’origen vegetal, principalment te, fruites, verdures, grans, llegums, nous i vi. El te i el vi són les principals fonts dietètiques de flavonoides en les societats orientals i occidentals, respectivament. A més, les verdures de fulla, les cebes, les pomes, les baies, les cireres, la soia, la civada, la mostassa i els cítrics es consideren una font important de flavonoides en la dieta.
Com bé se sap, els factors dietètics juguen un paper rellevant en la prevenció de càncers. Concretament, s’ha informat que les fruites i verdures que contenen flavonoides són agents quimiopreventius del càncer i la majoria de les recerques han comunicat que l’activitat beneficiosa d’aquests aliments s’atribueix a la potència antioxidant dels flavonoides. Per exemple, el consum de cebes i/o pomes, dues fonts principals del flavonol quercetina, està inversament relacionat amb la incidència de càncer de pròstata, pulmó, estómac i mama.
Classificació dels flavonoides i les seves fonts dietètiques
Classe | Flavonoide | Font dietètica |
Flavanones | Naringin
Naringenina Hesperetina Eriodictiol |
Col, plàtan, kiwi, all olives, ceba, brots d’hortalisses, limona |
Flavanoles | Galato de epigalocatequina
Epigalocatequina Epicatequina Catequina |
Te verd, vi negre, raïm, grans de cacau, albercocs, baies, poma |
Flavones | Luteolina
Diosmin Apigenina Wogonín |
Kiwi, te verd, orenga, espinacs, enciam, bròcoli, síndria, pèsols, flor de camamilla, taronja, raïm, carabassa, cigrons, arròs integral, romer |
Flavonoles | Quercetina
Morin Galangin Kaempferol |
Pèsol verd, llavors de raïm, poma, cítrics, soia, ceba, cogombre, maduixes, tomàquets |
Antocianines | Malvidín
Cianidina Hirsutidina Pelargonidina |
Baies (vermelles, morades i blaves), raïm vermell, fruites (magrana, poma vermella, albercoc), vegetals (frijoles negres, cabdell vermell, pastanaga habitada, albergínia, papes de colors, cebes vermelles, raves), cereals de colors |
Isoflavones | Genisteina
Gliciteina Ecuol Daidzeina |
Frijoles de soya, aliments de soya, llegums, julivert, tofu, faves, trèvol vermell |
Exemple de menú ric en flavonoides
Exemple de menú per a 1 dia | |
Desdejuni | Te verd
Farinetes de civada (llet amb flocs de civada) amb llavors de xia i canyella |
Mig matí | Poma |
Dinar | Amanida de vegetals variada amb llenties i ou dur
Maduixes |
Berenar | Iogurt natural amb nous |
Sopar | Crema de bròcoli i pastanaga amb cúrcuma
Pit de pollastre a la planxa amb all, ceba i pebrots saltats Iogurt natural amb nabius |
Ingesta dietètica de referència en termes de dosis efectives
Lamentablement, la ingesta dietètica de referència (DRI) per a flavonoides no s’ha pogut establir fins ara a causa de la insuficiència de dades sobre el contingut de flavonoides de diferents aliments i variacions en diferents varietats i cultivars i conreats en diferents condicions ambientals, mètodes de producció (orgànics/convencionals), postprocessament de la collita i efecte de l’emmagatzematge en la concentració de flavonoides dels aliments. Una altra dificultat és la falta de disponibilitat de mitjans autèntics i certificats per a determinar el contingut de flavonoides de diversos aliments (FRF).
Mantenir hàbits i estil de vida saludables
Es considera que els factors dietètics contribueixen a les principals causes de mort de la població urbana, incloses les cardiopaties coronàries, la diabetis i uns certs tipus de càncer. Els hàbits dietètics inadequats són responsables de la mala salut i la reducció de l’esperança de vida, que també són una de les principals raons de l’interès públic en l’ús de medicines alternatives i aliments funcionals. Es constata que el 4,4% de la càrrega global de morbiditat, inclosa la discapacitat i la mortalitat a Europa, podria atribuir-se a la baixa ingesta de fruites i verdures. Per tant, és bàsic mantenir una ingesta adequada de vegetals en la dieta, la qual cosa s’ha d’acompanyar d’activitat física (almenys 30 min/dia), evitació del tabaquisme, reducció de l’estrès, consum moderat d’alcohol, carn, ous i productes lactis, sota consum de greixos i sucres, manteniment d’un pes corporal saludable (IMC: <25 kg/m²), manteniment d’un entorn saludable i altres pràctiques positives per a la salut. Quan tots aquests problemes s’aborden junts, FRF es converteix en part d’una estratègia eficient per a maximitzar la vida útil i reduir el risc de malalties degeneratives que escurcen la vida.
Eider López Garciandía
Especialista en Nutrició humana i Dietètica de Clínica ServiDigest
Departament de Metabolisme i Nutrició
Col·legiada CAT002038 del Col·legi de Dietistes i Nutricionistes de Catalunya