Intolerància a la histamina i dèficit de l’enzim DAO

En els últims anys hi ha hagut un auge en el seguiment de dietes baixes en histamina per un possible dèficit de l’enzim DAO. En data d’avui podem afirmar que no hi ha suficient evidència per a recomanar dietes baixes en histamina de manera sistemàtica. Així i tot, cada vegada es van fent major nombre d’estudis i és probable que en el futur puguem aportar dades més fiables. És important destacar dos factors que generen molta confusió en aquest sentit. D’una banda, és difícil disposar de valors fiables del contingut d’histamina en els aliments i per un altre, el diagnòstic de dèficit d’enzim DAO no està ben definit.

Tenint en compte tot això, resoldrem a continuació alguns dubtes que es generen en el seguiment d’aquestes dietes per a valorar també la seva utilitat i seguretat.

Què és la histamina?

Químicament la histamina és una amina biògena que s’ha estudiat sobretot com a mediador en les reaccions al·lèrgiques. A l’organisme es coneixen múltiples efectes mediats per la histamina, més enllà dels relacionats amb el sistema immunitari, ja que se secreta histamina en una gran varietat de teixits corporals (cèl·lules musculars, digestives, del sistema nerviós, glàndules suprarenals, cor, etc.). També es produeix una síntesi d’histamina per part de la microbiota intestinal a partir de proteïnes en l’intestí.

A més de la histamina que nosaltres generem, tenim també una altra font d’histamina en l’organisme, la que es procedeix dels aliments, els quals en ser ingerits fan que augmenti la quantitat d’histamina en l’organisme. Destaquen pel seu contingut en histamina els aliments proteics que sofreixen una ràpida degradació com el peix i el marisc, encara que també es troba en algunes verdures i en els aliments processats, conservats i fermentats (com el formatge).

Així podem definir dues fonts d’histamina: l’endògena, que és la que produïm nosaltres, i l’exògena, que és la que ens ve de la dieta.

Es pot tenir intolerància a la histamina?

La resposta és que sí. Efectivament es pot tenir intolerància a la histamina i aquesta pot tenir els seus efectes en l’organisme. La intolerància a la histamina es produeix per un acumul crònic d’histamina en l’organisme, a causa d’una incapacitat per a metabolitzar, és a dir, eliminar, la histamina que s’ingereix amb la dieta.

El motiu pel que això succeeixi és que algunes de les vies d’eliminació de la histamina, sigui l’hepàtica o la intestinal, no estan funcionant perfectament. Entre les possibles causes destaca el dèficit de funcionament de l’enzim DAO, una de les principals rutes d’eliminació amb la qual comptem.

Es considera que els motius principals pels quals l’activitat del DAO es veu reduïda són per factors genètics, pel consum de substàncies que redueixen l’activitat d’aquest enzim, bàsicament alguns fàrmacs i l’alcohol, o per processos que cursin amb inflamació de l’intestí, com pot ser el sobrecreixement bacterià o les malalties inflamatòries intestinals, entre d’altres.

Què puc notar si tinc intolerància a la histamina?

Els símptomes més habituals que es relacionen amb aquest acumul crònic d’histamina a l’organisme són bastant inespecífics i poden anar des de reaccions cutànies, a cefalees, rinorrea, alteracions de la tensió arterial o molèsties digestives com a diarrea, vòmit i dolor abdominal. En tractar-se d’una simptomatologia tan variada resulta difícil associar-la amb la histamina, la qual cosa acostuma a retardar el diagnòstic.

En el cas que l’acumul d’histamina fos major (habitualment a causa del consum de peixos) i no crònic, es desencadenarien reaccions al·lèrgiques que habitualment requereixen tractament amb fàrmacs antihistamínics.

Els al·lergòlegs, digestòlegs i neuròlegs són els especialistes que més consultes poden rebre per aquest tema pel fet que la simptomatologia es mostra en les seves àrees d’estudi.

Com es fa el diagnòstic de la intolerància a la histamina?

Aquest és, sens dubte, el punt més controvertit en aquest tema. Realment disposem de poca bibliografia que confirmi com fer un diagnòstic fiable. Hem de tenir en compte que els nivells de tolerància d’histamina en cada persona poden ser diferents, alhora que estem analitzant una substància que de manera natural està present tant en l’organisme com en una gran varietat d’aliments.

Hi ha un cert consens a considerar que per a determinar que hi ha intolerància a la histamina s’han de presentar almenys dos símptomes típics de la intolerància a la histamina (encara que alguns d’ells són molt inespecífics), a més d’una millora en iniciar una dieta baixa en histamina, la qual cosa ens donaria una orientació de com l’afecta la histamina a cada persona. Paral·lelament s’haurien de descartar al·lèrgies alimentàries específiques mitjançant un estudi amb un al·lergòleg.

Alguns autors han proposat proves una mica més invasives per a determinar aquesta intolerància sigui amb provocació oral, sigui mitjançant test cutànis, estudi d’histamina en la femta, estudis genètics o anàlisis de l’activitat enzimàtica intestinal.

Encara que no hi hagi un clar acord entre la comunitat científica, s’ha proposat també una altra forma per a estudiar la intolerància a la histamina. Es tracta d’analitzar l’enzim DAO en sang. Els valors obtinguts reflecteixen de manera indirecta l’activitat de l’enzim DAO a nivell intestinal, per la qual cosa es determina que si s’obtenen valors d’activitat del DAO per sota de 3kU/L és molt probable que hi hagi intolerància a la histamina, en valors compresos entre 3kU/L i 10kU/L serà probable que hi hagi intolerància a la histamina, i en valors d’activitat per sobre de 10kU/L és molt improbable que hi hagi intolerància.

És important entendre bé aquestes dades i contextualitzar-les ja que d’una banda es parla de probabilitat d’intolerància a la histamina i d’altra banda això dependrà també del consum que la persona faci d’histamina a la dieta.

Què haig de fer en cas de tenir intolerància a la histamina?

Quan ens trobem amb un quadre d’intolerància a la histamina, la dieta que s’ha d’indicar és una dieta amb baix contingut d’histamina, alhora que es pot valorar l’administració de suplements de l’enzim DAO. L’administració de suplements d’enzim DAO pot resultar controvertida, ja que es fa difícil ajustar bé les dosis i no hi ha un clar consens sobre el temps que s’haurien d’administrar.

Una altra estratègia a tenir en compte és valorar si es pot i ha de modificar algun altre tractament farmacològic que la persona estigui seguint i que pugui interaccionar amb l’enzim reduint la seva activitat. Aquesta estratègia s’hauria de reservar per a casos en els quals la simptomatologia fos realment important, ja que l’activitat de l’enzim DAO es pot veure afectada per una gran varietat de fàrmacs d’ampli ús.

El que sí que estaria totalment justificat és eliminar l’alcohol, ja que està completament acceptat que el seu consum redueix l’activitat de l’enzim DAO.

És segur seguir una dieta baixa en histamina?

En primer lloc, s’ha d’entendre que amb una dieta baixa en histamina no estem pretenent que no s’ingereixi absolutament gens d’histamina, sinó que es consumeixi menys histamina de l’habitual. Seguir una dieta baixa en histamina és relativament fàcil de dur a terme i no suposa cap risc per a la salut, ja que elimina aliments que no són de primera necessitat.

En segon lloc, hauríem de tenir en compte que moltes vegades no és necessari seguir una dieta estricta baixa en histamina, sinó que es pot fer una valoració de la dieta que segueix la persona i partint d’aquí eliminar les principals fonts d’histamina, com podrien ser les conserves o el formatge. És habitual trobar-se amb persones que fan un consum molt elevat d’histamina per l’elecció d’aliments que fan. En aquests casos sol modificant lleugerament la dieta ja podem aconseguir uns bons resultats.

En què consisteix una dieta baixa en histamina?

Arribats a aquest punt ens trobarem amb un altre factor que no és fàcil de definir. La histamina està present de manera natural en alguns aliments, però també es genera en els aliments a mesura que aquests maduren, es processen, es conserven o en alguns casos es degraden. Per a posar un exemple per a entendre això ens referirem als formatges. Així com el formatge fresc té un contingut baix en histamina, quan aquest formatge madura, es fermenta, es concentra i evoluciona en el seu procés d’assecament, van augmentant de manera important els nivells d’histamina, de tal forma que els formatges curats són uns dels aliments amb nivells més elevats en histamina.

Tenint en compte aquest aspecte, la principal recomanació per a seguir una dieta baixa en histamina és consumir productes frescos, poc processats i que no estiguin conservats.

Un altre punt a tenir en compte és que hi ha alguns aliments que de manera natural no contenen histamina però que interfereixen en el seu metabolisme. És l’exemple dels cítrics, que afavoreixen l’alliberament d’histamina, o l’alcohol que inhibeix l’activitat de l’enzim DAO.

Integrant tots aquests factors, a continuació, es detallen els principals aliments a evitar per a aconseguir una dieta baixa en histamina

• Vegetals: consumir tots els vegetals frescos. Evitar les verdures en conserva, envasades i preparades. Evitar també el tomàquet, l’albergínia i els espinacs.
• Fruites: consumir les fruites fresques. Evitar els sucs, conserves, postres de fruites i qualsevol preparació que tingui fruita processada. També evitar els cítrics en general, els kiwis, la pinya, l’alvocat i les maduixes.
• Aliments proteics: Evitar les conserves de tota mena (embotits, fumats, carns processades, plats preparats de carn, etc.). Evitar també el consum de conserves de peix (tonyina, verat, sardines…) així com el peix blau i el marisc en general. L’ou i els llegums es pot consumir amb moderació.
• Cereals i tubercles: es poden consumir tots (arròs, pasta, patata, blat de moro, etc.).
• Lactis: es pot consumir la llet, el iogurt i el formatge fresc. Evitar els formatges curats, secs i fermentats.
• Greixos: es poden consumir tots els olis. Evitar la fruita seca en general.
• Hidratació: Aigua com a beguda principal. Evitar especialment l’alcohol. Es poden consumir infusions i cafè.
• Altres: evitar tots els productes processats, snacks, salses (de soia, de tomàquet, mostassa…) així com el vinagre i la llimona. Es poden utilitzar espècies. Evitar de manera especial els productes fermentats.

El nostre missatge

• Seguir una dieta baixa en histamina és segur i pot ajudar a millorar alguns símptomes com el mal de cap, migranyes i dolor abdominal. Cal destacar que en aquesta dieta s’eliminen aliments d’alt valor nutricional com la fruita seca, així que només s’ha de començar aquesta dieta si està justificat fer-ho.
• Els aliments més elevats en histamina són els productes processats, conserves i aliments fermentats com el formatge, embotits, xucrut. És molt probable que, eliminant aquests aliments, i sense la necessitat de seguir tota la dieta baixa en histamina, ja hi hagi una millora dels símptomes. Si ja trobem millora clínica eliminant aquests productes, es pot provar de consumir fruita seca i alguns cítrics. Probablement si ho fem amb moderació aconseguirem controlar els símptomes alhora que farem una dieta molt més saludable.
• Ara com ara no està justificada la suplementació amb enzim DAO, encara que en principi tampoc hi hauria cap problema per prendre-la.