Osteoporosi

Què és l’osteoporosi i com es diagnostica?

L’osteoporosi és un problema de salut vital entre les persones majors i és el resultat d’una disminució de la densitat mineral òssia (DMO).

És freqüent que el procés d’envelliment comporti una pèrdua gradual de massa òssia tant en homes com en dones, encara que és cert que la càrrega principal de la malaltia recau sobre les dones amb menopausa. Els factors hereditaris representen al voltant del 60-80% de la mineralització òssia òptima, mentre que factors modificables com l’alimentació, l’exercici, la massa corporal i l’entorn hormonal afecten de manera significativa el desenvolupament de la mateixa en l’edat adulta.

La tècnica d’elecció per a diagnosticar l’osteoporosi és l’absorciometria de raigs X d’energia dual (DEXA). L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana mesurar la DMO en la columna, el maluc o l’avantbraç. Les principals aplicacions de realitzar aquesta prova en la pràctica clínica inclouen: diagnòstic d’osteoporosi, valoració del risc de fractura i la valoració de tractament i seguiment de la resposta al tractament.

En què repercuteix l’osteoporosi?

L’osteoporosi augmenta significativament el risc de fractures esquelètiques, a més de relacionar-se amb major morbiditat i mortalitat. Les fractures osteoporòtiques generalment involucren les vèrtebres del cos, les articulacions de maluc o els canells. Les fractures de maluc són potencialment perilloses, ja que augmenten considerablement el risc de mortalitat. Aproximadament, del 5 al 20% dels pacients amb fractura de maluc moren al cap d’un any, i el 50% dels supervivents tenen dificultats i necessiten cures addicionals. Així mateix, es considera que el risc de fractura acumulat al llarg de la vida per a les dones de 50 anys amb osteoporosis pot arribar al 60%. Per tot això, és important la detecció precoç de l’osteoporosi per a prendre totes les mesures necessàries i tractar-la de manera eficaç amb l’objectiu de prevenir possibles fractures osteoporòtiques relacionades directament amb una major morbiditat i mortalitat.

Factors que contribueixen al desenvolupament de l’osteoporosi

Tal com s’esmenta anteriorment, es considera que els factors hereditaris representen el 60-80% de la mineralització òssia òptima. Algunes persones poden tenir una densitat òssia congènitament més baixa, no obstant això, l’estil de vida tant en la infància, com en l’adolescència influeix de manera significativa en el desenvolupament de l’osteopenia i osteoporosi en l’edat adulta.

D’una banda, el tabaquisme s’associa amb un major risc de fractures. Així mateix, la baixa ingesta de calci i l’alta ingesta de sodi, a més del consum excessiu d’alcohol i refrescos s’associen amb una disminució de la massa òssia. D’altra banda, la inactivitat i la falta d’exercici físic es relacionen amb una major pèrdua de massa òssia durant l’envelliment.

Com es pot prevenir la pèrdua de DMO?

Mantenir uns hàbits d’alimentació saludables i exercici periòdic des d’edats primerenques contribueix a una formació òssia òptima, la qual cosa prevé el desenvolupament de l’osteoporosi en el futur.

Alimentació

A part de seguir una alimentació variada i equilibrada basada en la Dieta Mediterrània (rica en fruites i verdures, llegums, fruita seca, carns magres, peix, oli d’oliva…), el calci i la vitamina D juguen un paper primordial en la salut dels ossos.

Calci

El calci és un dels minerals fonamentals en la fisiologia humana. Exerceix una funció clau en la contracció muscular, la força òssia, els impulsos nerviosos i de transmissió, la regulació dels batecs del cor i l’equilibri de líquids dins de les cèl·lules. Realitzar una ingesta de calci insuficient provoca un pic de massa òssia subòptim i una baixa mineralització òssia, facilitant el desenvolupament de l’osteoporosi.

És difícil identificar amb precisió la quantitat de calci que s’ha d’ingerir de manera oral per grups de sexe i edat, ja que existeixen nombrosos factors que influeixen de manera individual en l’absorció intestinal del calci: sexe, edat, ètnia, funció gonadal, patró d’alimentació… No obstant això, s’estableixen les següents recomendacions d’ingesta de calci:

Les principals fonts de calci són els productes lactis, peixos petits amb espines, marisc, fruita seca, llegums i verdures de fulla verda:

Vitamina D

La vitamina D és un nutrient necessari per al correcte manteniment dels ossos. Millora l’absorció intestinal del calci i interactua amb l’hormona paratiroidal per a ajudar a mantenir l’homeòstasi del calci entre la sang i els ossos. A més, pot regular la regeneració òssia a partir de la unió a un receptor específic.

Segons els estudis realitzats, la dosi oral diària recomanada de vitamina D oscil·la entre 400 i 2.000 UI. Malgrat això, la Fundació Nacional d’Osteoporosi recomana que les persones majors de 50 anys prenguin almenys 800-1.000 UI de vitamina D al dia, ja que presenten un risc major de deficiència de vitamina D.

La principal font de síntesi de vitamina D és l’exposició de la pell a la llum solar. Se suggereix que amb uns 15-20 minuts d’exposició solar en alguna superfície de la pell com les mans, els braços o la cara és suficient per a obtenir les quantitats de vitamina D necessàries. No obstant això, també podem obtenir vitamina D a partir d’alguns aliments

Cal recalcar que generalment les fonts dietètiques de vitamina D són insuficients per a satisfer les necessitats diàries, per la qual cosa s’aconsella consumir aliments fortificats en vitamina D i calci com: llet, iogurts, formatges, alguns sucs i cereals de desdejuni, a més de mantenir l’exposició solar recomanada.

Exercici

L’envelliment promou una sèrie de canvis fisiològics que afecten de manera important a la composició corporal (teixit gras, muscular i ossi). A partir d’obtenir els pics de teixit muscular i ossi en la joventut, es constata una disminució progressiva tant de massa òssia, com de la massa i funció muscular.

L’exercici és imprescindible per a millorar o mantenir la massa òssia en totes les edats. De fet, hi ha estudis que han demostrat que l’exercici pot millorar la funció física, la qualitat de vida, el dolor i la vitalitat en dones postmenopàusiques amb osteopènia i osteoporosis.

Un assaig clínic (LIFTMOR) suggereix que l’entrenament de resistència i impacte d’alta intensitat millora la densitat mineral òssia i la funció física en dones postmenopàusiques amb osteopènia i osteoporosis. Concretament, la realització d’exercici genera un estrès mecànic que provoca una certa deformació del teixit ossi, el qual estimula posteriorment a les cèl·lules dels ossos (osteoclastos i osteoblastos) originant una major formació òssia. Així mateix, és important realitzar exercicis d’equilibri per a prevenir caigudes que puguin generar una fractura greu.

Els exercicis aconsellats per a prevenir l’osteoporosi són: caminar, pujar i baixar escales, senderisme, marxa nòrdica, córrer, aixecar pesos, jugar a tenis o pàdel, ballar, zumba…

Apps, canals o pàgines web recomanats per a començar a realitzar exercici:

– Nike Trainig Club App, Nike Run Club App
– Strong
– Jefit
– Entrenamientos.com
– Musclewiki.com
– Canales en youtube: gymvirtual, Sientete Jove, Xuan Lan Ioga (ioga), María Plaza Carrasco (Pilates), Julien Lepetre (exercicis i estiraments), etc.

En resum, és fonamental seguir una dieta variada i equilibrada que inclogui els requeriments de calci i vitamina D necessaris per a assegurar una correcta mineralització dels ossos. Tanmateix, és necessari mantenir un estil de vida actiu i combinar la realització d’exercicis cardiovasculars amb impacte, amb exercicis de força, per a mantenir uns ossos forts. Finalment, s’aconsella realitzar exercicis d’equilibri per a evitar caigudes que puguin originar fractures importants.