Qualitats que afavoreixen un pes sa

Hi ha aspectes del caràcter a reafirmar quan es vol baixar de pes, perquè sigui sostenible la nova manera de menjar i de tractar-se a un mateix. Són maneres de ser que es poden potenciar si se’ls dedica atenció i es fan actes per a augmentar-los.

• La qualitat de la paciència: per a mantenir les pautes d’alimentació i exercici fins i tot quan sembla que no estigui donant resultat. És molt habitual que hi hagi setmanes en les quals el resultat sigui menys de l’esperat encara i seguir la pauta acordada.

• El compromís amb el tractament. Si ja has sentit que el sistema de menjars que se t’ha proposat és l’adequat, és qüestió de mantenir-se fidel a aquest sistema i no començar a fer canvis sense contrastar-lo abans, o prendre complements que prometen grans ajudes, etc. I si no s’està convençut del que s’ha proposat, es replanteja de nou fins que el que se segueixi, un sàpiga que és el necessari.

Per a valorar si els canvis d’alimentació i pautes d’estil de vida estan sent efectius, és necessari deixar passar diverses setmanes i no sols 1-2 setmanes. Estar compromès amb el tractament fa que un mateix es responsabilitzi de compensar extres fent més exercici, aprengui a cuinar per a preparar els plats que se li indiquen, estigui disposat a fer una organització setmanal dels menús per a evitar imprevistos, etc.

• La capacitat d’organització i establir prioritats: per a destinar els recursos necessaris al seguiment de les pautes proposades. Per exemple: dedicació a cuinar el necessari, procurar-se un lloc adequat per a menjar, dedicar el temps necessari a l’exercici i saber evitar esdeveniments i situacions que clarament portaran a un excés. Si un s’adona que no sap cuinar pot prendre unes classes de cuina, o si no hi ha temps per a anar a fer la compra, es pot comprar per internet.
Es tracta de fer una llista anotant tot el necessari per a dur a terme els canvis que s’han proposat, i escriure al costat totes les coses noves que s’hauran de fer perquè això pugui succeir.

• El gust per la bellesa. Tenir el sentit del gust per la bellesa més aguditzat ajuda al fet que es descartin molts excessos de menjar, pel fet que estigui presentada de forma poc acurada o perquè el contingut sigui desequilibrat, o el sabor sigui inferior al desitjat. Això fa que se sigui molt més selectiu i que per exemple en un aperitiu només es mengin els 3-4 aliments més especials, o que només es prengui una copa de vi si és exquisit i hi ha la copa adequada per a servir-ho.

• Tenir adaptabilitat: posar punts mitjans quan les pautes no es puguin seguir a la perfecció, per a evitar estar en l’extrem de “si faig dieta la faig rigorosament i sinó, com el que em vingui de gust”.

Encara que s’estigui en un menjar de celebració, es pot decidir si s’afegeix salsa al plat o no, si es pren el pastís per a postres o no, o si es beu 1 copa o 2, o més. Aquests acords previs són els que fan que aquest menjar suposi un lleuger excés o un extra important.

• Objectivitat: tant a l’hora de valorar els resultats, com en la cerca d’informació referent a la dieta i consells alimentaris. Frases com: “diuen que s’ha de menjar de tot”, s’usen per a justificar el fet d’haver menjat aliments inadequats; quan ja se sap que aquesta frase es refereix a aliments sans. És evident que no fa falta prendre begudes ensucrades, barretes energètiques o gominoles.
També demostra objectivitat el fet de proposar-se un ritme de pèrdua de pes de 0,5 a 1 kg per setmana, en lloc de pretendre baixar a ritme més ràpid. Quan es fan propostes de pes inassolibles, fàcilment es tenen motius per a deixar la dieta, en considerar-la poc efectiva.

• Tenir atenció completa en el que s’està fent: per a actuar de manera més conseqüent amb les propostes que s’han fet. Si en el moment de menjar s’implica completament l’atenció, es captarà el sabor i la temperatura de l’aliment, la textura, l’aroma, el so que fa en mastegar-lo, i la sensació que deixa en boca en empassar-lo. Captar totes aquestes atencions fa que la ment es doni més compta que ha menjat i sigui suficient amb menor quantitat.
Això també és aplicable al moment de fer la compra de menjar. Si s’eviten distraccions, es comprarà el necessari i s’estarà menys pendent de reclams publicitaris que poden desviar la compra feia aliments innecessaris.

• Equilibrar el ritme en el qual es fan les coses. Si un es veu sempre precipitat i menjant ràpid és difícil que s’arribi a sentir satisfacció amb el menjar. Almenys els menjars principals requereixen 20-30 minuts per a arribar a la sacietat.
També preparar la taula forma part del ritual de menjar, igual que dedicar un temps a cuinar. Si un dia a la setmana es dedica un espai a guisar un plat, s’apreciarà més que si sempre es fan plats ràpids tipus carn a la planxa o plats freds com a amanides.
Haver-li dedicat el temps necessari a un menjar és un ingredient més d’aquest menjar, que s’aprecia i la fa augmentar de valor, tant en preparar-la com en degustar-la.

• Valorar més el menjar. Si s’adquireix més consciència del que suposa produir i que ens arribi un aliment, s’és més respectuós amb el menjar. Això és independent del preu de l’aliment, ha de veure amb tenir la visió de tots els passos necessaris per a produir una poma, el pa, o qualsevol altre aliment. A vegades és necessari conèixer tot el procediment de producció per a tenir-lo present i que això ens ajudi a donar-li el valor que té. També es pot recuperar el fet de donar un valor afegit a uns certs aliments. Per exemple, fa anys prendre pinya era unes postres de festa, i pot continuar sent-ho si nosaltres li donem aquest valor. Així la podrem presentar com unes postres benvolgudes en una celebració, en lloc d’altres opcions més calòriques com a gelats o pastissos.

• Procurar-nos un espai per a relaxar-nos.
Sabem que a vegades es menja excessivament per ansietat, estrès i per a baixar la tensió física que es produeix en el cos. És bàsic buscar quines coses ajuden a reduir aquesta tensió. Pot ser fer-se un massatge 1 vegada per setmana, anar-se a dormir 1 hora abans, quedar amb un amic per a compartir alguna cosa que ens entusiasmi, o sortir a fer una passejada per un espai confortable.
S’ha de saber que el propi estrès fa que es vulgui deixar de fer aquestes coses que relaxen, fent-nos veure que són banals i poc productives. Si a aquestes activitats se’ls dóna una prioritat dins de la setmana, i es decideix quan es faran, és molt més probable que es duguin a terme; estant així molt més relaxats i en harmonia amb la vida que es viu.

• Tenir activitats disponibles per a moments en els quals s’estigui avorrit. L’avorriment pot portar a menjar de més, i sabent-ho, es pot organitzar les activitats del dia per a evitar entrar en aquest estat. És habitual que l’horari en el qual se senti avorriment sigui bastant predictible, és a dir que sempre sigui en una franja del dia en concret. Això facilita molt poder-se pautar activitats en aquest moment.
Per exemple, es pot agafar el costum de quedar amb un amic per a anar al cinema el diumenge a la tarda, en lloc de quedar-se a casa i anar picant de tant en tant coses de la nevera.
Veient-ho així, es tracta d’escriure’s en quins moments del dia o de la setmana un reconeix que se sent avorrit, i anotar com es poden moure els horaris i activitats del dia per a evitar-lo.

Es poden nomenar moltes més qualitats i actituds en aquest escrit, seran totes les que cadascun trobi que li són favorables i li donen qualitat de vida. Quan els vagis identificant les pots escriure en aquest blog i compartir amb nosaltres.