La cúrcuma és una espècie d’un color daurat molt viu que s’obté al triturar les arrels d’unes plantes originàries de la índia semblants al gingebre.
Els països orientals l’afegeixen moltíssim en la cuina, formant part de la majoria de curris. També la medicina ayurvédica la considera un dels remeis naturals més preuats en malalties del fetge, pell, estómac, pell, etc.
Pel que desperta més interès en els últims anys és pels efectes que exerceix a llarg termini com a antioxidant, anticancerígen i per ser un dels antiinflamatorios naturals més potents. Aquests beneficis estan documentats i sabem que són una prevenció en múltiples malalties.
La forma més efectiva de prendre cúrcuma és barrejant-la amb el menjar ja que el fet que hi hagin altres nutrients afavoreix la seva absorció. Incloent-la de forma habitual en la cuina s’obtenen petites dosis de forma constant, la qual cosa acaba sent la millor forma de prendre un aliment amb efecte preventiu.
Per cuinar amb cúrcuma es pot afegir a les vinagretes o bé al final dels plats a base de pollastre, vedella, peix, verdures, arròs o pasta. Per exemple es pot saltejar uns daus de pollastre amb una mica d’oli, afegir 1 porro laminat ben fi, salpebrar-ho, deixar-ho coure 10 minuts tot junt i afegir arròs blanc bullit i un polsim de cúrcuma.
En el cas que es prefereixi prendre cúrcuma en comprimits, s’assimila millor si es pren junt amb el menjar.
