Les begudes alcohòliques formen part de la cultura i la societat i tendim a normalitzar el seu consum. És important entendre com l’alcohol afecta el nostre organisme, especialment quan la seva ingesta és crònica.
Quan consumim begudes alcohòliques, l’alcohol és absorbit ràpidament a través de l’estómac i l’intestí prim, arribant al torrent sanguini en qüestió de minuts. Un cop a la sang, l’alcohol es distribueix per tot el cos, incloent el sistema nerviós central. La seva capacitat per travessar membranes cel·lulars permet que afecti directament les cèl·lules cerebrals, resultant en els primers signes d’embriaguesa.
L’alcohol deprimeix el sistema nerviós central, inhibint la funció cerebral. Això es tradueix en una disminució de la coordinació, l’atenció i la presa de decisions. Els efectes varien segons la concentració d’alcohol en sang (BAC, per les sigles en anglès):
- 0.02-0.05% BAC: Efectes subtils, com relaxació i lleu eufòria. Disminució de les inhibicions.
- 0.05-0.08% BAC: Coordinació i capacitat de reacció afectades. Major relaxació i desinhibició.
- 0.08-0.10% BAC: Major desinhibició, disminució de la coordinació i el judici compromès.
- 0.10-0.15% BAC: Efectes més pronunciats en la coordinació i el judici. Parla afectada.
- 0.15% BAC en endavant: Greu embriaguesa. Pèrdua significativa de control motor, risc d’accidents i deteriorament cognitiu.
Fetge
El fetge és l’òrgan encarregat de metabolitzar l’alcohol. Les enzims hepàtiques converteixen l’etanol en acetaldehid, una substància tòxica que després es descompon en acetat i, finalment, en aigua i diòxid de carboni. Aquest procés és limitat per la velocitat de les enzims, cosa que contribueix a l’acumulació d’acetaldehid en la sang. El consum crònic pot conduir a malalties hepàtiques progressives, des de l’esteatosi hepàtica fins a la cirrosi. L’acumulació de greixos al fetge (esteatosi) és un primer indicador, seguit per la inflamació (hepatitis alcohòlica) i finalment la cirrosi.
Sistema Nerviós Central (SNC)
El SNC és particularment sensible a l’alcohol. El consum crònic pot portar a canvis estructurals i funcionals al cervell. Entre els efectes notables es troben:
- Atròfia cerebral: La pèrdua de teixit cerebral, especialment en àrees com l’hipocamp, pot ocórrer amb el temps, afectant la memòria i les funcions cognitives.
- Alteracions en neurotransmissors: Canvis en la lliberació i recepció de neurotransmissors, com la dopamina i el glutamat, que contribueixen a canvis en l’estat d’ànim i la funció cognitiva.
- Deteriorament cognitiu: Problemes de concentració, memòria i aprenentatge són comuns en individus amb consum crònic d’alcohol.
Pell
L’alcohol pot interferir amb l’absorció de nutrients essencials, cosa que contribueix a una pell desnodrida i opaca. L’eritema facial és un símptoma comú en persones que consumeixen alcohol de manera crònica, produït per la dilatació dels vasos sanguinis, que pot donar lloc a aquest envermelliment facial persistent.
Microbiota
El consum crònic d’alcohol pot alterar l’equilibri normal de bacteris a l’intestí, portant a una disbiosi que afecta la digestió i l’absorció de nutrients. Aquesta disbiosi pot contribuir a la inflamació crònica en el tracte gastrointestinal, afectant la salut intestinal i sistèmica.
Pes
El consum d’alcohol contribueix a l’augment de pes a causa del seu alt contingut calòric. Les begudes alcohòliques són riques en calories buides que no proporcionen nutrients essencials, i la seva ingesta regular pot portar a un excés calòric acumulatiu. A més, l’alcohol pot alterar el metabolisme, reduint l’oxidació de greixos i promovent el seu emmagatzematge al cos.
Hidratació
L’alcohol té un efecte diürètic, augmentant la producció d’orina i, en conseqüència, la pèrdua de líquids. Aquest efecte diürètic pot portar a la deshidratació, especialment quan el consum d’alcohol no s’acompanya d’una ingesta adequada d’aigua. La deshidratació pot causar una sèrie d’efectes adversos en l’organisme, incloent sequedat a la pell, mals de cap i una disminució en el rendiment cognitiu i físic.
Quan es considera consum crònic d’alcohol?
El consum d’alcohol recomanat és zero, ja que encara que el seu consum sigui mínim, té efectes negatius en l’organisme. No obstant això, podem parlar de consum d’alcohol de baix risc i de alt risc.
Baix risc
Es considera consum de baix risc en homes un consum que no superi els 20g d’alcohol / dia, cosa que equivaldria a una copa de vi o una gerra de cervesa. En les dones, un consum de baix risc seria el que no supera els 10g, cosa que equivaldria a mitja copa de vi o una copa de cervesa.
Alt risc
Es considera consum d’alt risc en homes un consum de 28 o més unitats de beguda estàndard (UBE) a la setmana, o 40g d’alcohol al dia, que equivaldria a 4 UBE, o més de 6 UBE seguides. En les dones, un consum d’alt risc seria de 17 o més UBE o 20-25g d’alcohol al dia, que equivalen a 2-2,5 UBE o més de 4 UBE seguides.
*UBE: unitat de beguda estàndard
Malgrat ser una substància àmpliament acceptada i normalitzada socialment, queda clar que l’alcohol pot causar danys significatius a curt i llarg termini, afectant tant la salut física com mental. La tendència de la societat a subestimar aquests riscos i a minimitzar les conseqüències del consum d’alcohol és preocupant. És crucial prendre consciència dels perills associats amb l’alcohol i promoure un consum responsable i conscient per protegir el nostre benestar.
¿Te ha gustado este artículo? También te pueden interesar...
